Les dades no menteixen i amb l’esclat de casos de la sisena onada, els centres d’atenció primària estan totalment desbordats. Els professionals ens confessen que estan, després de dos anys de pandèmia, amb les forces al límit i completament esgotats.
Iris Alarcón és metgessa de família del CAP Casernes, adjunta a la direcció del SAP Muntanya i secretària de l’Associació de Metges de Família (CAMFiC). Explica, de primera mà, com es viu la situació de col·lapse en un CAP. “Estem esgotats, com tota la població, però, a més a més, nosaltres portem una càrrega de feina brutal. […] Us asseguro que fem el màxim: tot els companys amb els quals parlo estan fent el màxim. Fem agendes de pacients amb 50 i 70 persones ateses en un dia“, explica a betevé.
En cada onada hem hagut de fer jornades complementàries, doblar torns i augmentar el nombre de pacients que visitem, i estem molt esgotats
I malgrat aquest sobreesforç els equips de primària no donen l’abast. L’òmicron ha generat moltes baixes entre els professionals sanitaris i això són menys mans quan més es necessiten. Part de les energies s’escapen amb la gestió de les baixes, els metges han de consagrar mitja jornada a tramitar-les i els administratius han d’atendre entre 300 i 500 consultes diàries.
Cuidar la ciutadania però també els sanitaris
Alarcón és conscient que l’objectiu dels centres d’atenció primària és atendre, en les millors condicions possibles, els pacients. Però en situacions excepcionals, com aquesta, els ciutadans també han de fer tots els possibles. Una de les claus per evitar aquest col·lapse, segons aquesta metgessa de família, és utilitzar eines que ja estan a l’abast dels usuaris.
Per exemple, diu Alarcón, “una persona que comença amb símptomes lleus, que tots coneixem, una mica de mocs, sense febre i amb una mica de malestar i fins i tot una mica de mal de cap i que ja té un positiu amb una prova d’antígens, per què no utilitza aquesta eina que s’ha posat a disposició de la ciutadania? Ha de comunicar aquest resultat positiu a la farmàcia i no fer-ho al centre de salut. D’aquesta manera els CAP no hem d’atendre aquests casos lleus i ens podem concentrar en els casos més greus, que n’hi ha, per exemple amb pneumònies i també de tot el que no és covid“.
Una persona que comença amb símptomes lleus […] i que ja té un positiu amb una prova d’antígens […] ha de comunicar aquest resultat positiu a la farmàcia i no fer-ho al centre de salut
Aquesta professional de la salut també demana una mica més de paciència, per exemple pel que fa a la tramitació de la baixa. Alarcón recorda que es pot tramitar en un espai de tres dies i que, per tant, si la baixa no arriba les primeres 24 hores no passa res per esperar 48 o 72 hores i no saturar el CAP amb més peticions.
Anar un pas més enllà de l’alta automàtica
La clau per alleugerir la tensió als CAP és, sí o sí, reduir la càrrega burocràtica que ara mateix estan assumint. En aquest sentit, l’alta diferida o automàtica, anunciada per la secretària de Salut, Carmen Cabezas, pot comportar certa distensió a la primària però cal anar més enllà, assegura Alarcón. “De la mateixa manera que nosaltres confiem en el que ens diu el pacient, per què les empreses no han confiar en el seu treballador i tramitar la baixa amb una declaració autoresponsable?“.
