Aquest diumenge fa un any que va obrir el primer centre especialitzat en el col·lectiu LGTBI a Barcelona. La porta lèxica que se’ns obre amb la sigla LGTBI és immensa però forçosament hem de restringir la recerca i ho farem centrant-nos en el prefix “trans-” dins l’àmbit del gènere des del punt de vista sociològic.
Comencem la casa pels fonaments. Què vol dir LGTBI?
LGTBI és una sigla que engloba lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Les lletres de la sigla ballen de vegades, perquè s’elimina la I (d'”intersexual), es canvia la B (de “bisexuals”), o s’hi afegeix una Q (de “queers” o de “qüestionament”). Hi ha diferents variants, com LGBT+, LGBTQ+ o LGBTQI+, etc.; el signe + al final s’utilitza per incloure qualsevol altra persona amb una altra orientació sexual o identitat de gènere.
Què vol dir el prefix “trans-“?
El prefix “trans-” prové de la preposició llatina “TRANS”, que literalment significa “a través”, per una banda, i que també pot tenir el sentit d’anar “més enllà”, per l’altra. Aquestes dues accepcions han donat lloc a multitud de paraules, per exemple compostos com “transversal”, “transsiberià”, “transalpí”, “transbordar”, etc. D’aquesta preposició llatina també prové el prefix “tras-” i “tra-“, que han donat lloc a paraules com “trasplantar” o “tramuntar”.
Algunes paraules clau que ha creat “trans-” en l’àmbit LGTBI
En l’espectre lèxic relacionat amb conceptes propers al col·lectiu LGTBI, el prefix “trans-” ha resultat un gran formador de paraules. Potser la primera paraula que ens pot venir al cap és “transsexual“. El Termcat ens en dona una definició que, alhora, ens obre noves incògnites:
“Dit de la persona transgènere que s’identifica amb el gènere contrari a aquell que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques.”
En aquest sentit, doncs, entenem que “trans-” atorga a la paraula sexual el sentit d’anar més enllà del propi sexe de naixement. Veiem, però, que a la definició apareix un altre mot que desperta, com dèiem, noves incògnites: “transgènere“. Què vol dir exactament? Aquí el Termcat ens torna a ajudar a precisar-ne el sentit:
“Dit de la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.”
En definitiva, “transgènere” encara va “més enllà” de la paraula “transsexual” i englobaria totes i cadascuna de les diferents opcions d’identitat sexual, no només la tradicional identitat dual home-dona. Aquest terme va néixer als EUA als anys 80 per superar la barrera mental que imposava “transsexual”, associada al canvi de sexe i a la interpretació binària del sexe. Com bé diu el Termcat:
“La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.)”
La doble vida de “trans”, de prefix a paraula
El prefix “trans-” en l’àmbit LGTBI també ha esdevingut un mot independent. Així doncs, “trans” resulta una paraula amb menys pes i més neutra i en l’àmbit LGTBI es prefereix. És justament el sinònim de “transgènere” o també de “transsexual”. Així doncs, la designació “home trans” vindria a referir-se a aquella persona que se sent home malgrat que les seves característiques biològiques en néixer eren de dona; i “dona trans” seria a l’inrevés, una persona nascuda fisiològicament com a home però que se sent dona.
Algun detall morfològic i algun altre d’ortogràfic
Més enllà del significat de “trans” ens aturem un moment per fixar-nos en la seva formació. “Trans” ha sorgit del truncament de “transsexual” i de “transgènere”. El truncament és un recurs més per abreujar una paraula, per exemple és la manera com es van formar “foto”, de “fotografia”, o “moto”, de “motocicleta”.
Ortogràficament potser ens crida l’atenció com s’escriu la paraula “transsexual”. Segurament algun cop l’hem escrita amb una sola essa, “transexual” i ens sorprèn que en porti dues. L’ortografia normativa de l’IEC ens aclareix que en català les paraules formades per “trans-” o “sots-” respecten la forma plena del prefix i en mantenen la essa quan s’associen amb una paraula començada també amb essa. Per aquest motiu trobem paraules com “sotssecretari” o “Transsilvània”.
L’entrada se’ns ha fet curta. Aquí us deixem la família “trans-“ en l’àmbit LGTBI, que podeu consultar al ‘Diccionari LGTB’ del Termcat: “transgènere, transsexual, transparentalitat, transfeminisme, transheterosexual, transhomosexual, transidentitat, transvestisme, transmisogínia, transfòbia, trànsfob”.
Si arribeu a llegir aquesta línia és possible que us puguin engrescar altres ‘Mots endiumenjats‘, us animem a descobrir-los.
