S’han sentit sols i desemparats per l’Administració durant la pandèmia del coronavirus. Consideren que no se’ls té en compte. Les persones sordes formen part d’un col·lectiu invisibilitzat i, segons asseguren, deixat de banda. Albert R. Casellas és el president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya. betevé ha contactat amb ell i amb l’ajut de l’intèrpret de llengua signes Álex Hernández, facilitat per la mateixa FESOCA, ha explicat què els ha suposat el confinament.
Albert R. Casellas és contundent. Afirma que “cap lloc, cap àmbit ha estat preparat per a nosaltres quan ha arribat aquesta crisi del coronavirus”. En primer lloc, es van trobar amb una situació d’emergència sense accessibilitat. Les primeres rodes de premsa que es feien des de La Moncloa no tenien intèrpret de llengua de signes i això, òbviament, els provocava angoixa i desconcert. No tenien informació directa, de primera mà i instantània en un moment d’emergència. “L’accessibilitat ha estat, jo crec, la gran oblidada de tota aquesta crisi sanitària perquè en els moments més decisius no hem tingut accés a pràcticament cap informació oficial”.
El coronavirus com a nova barrera comunicativa
Casellas reconeix que “la nostra vida social sempre pateix limitacions comunicatives, però tot i així no tenim gaires problemes”. Malgrat tot, ha arribat la pandèmia i de retruc els problemes. “L’àmbit sanitari ha esdevingut un espai molt complicat perquè tot està habilitat perquè es faci telefònicament. Per a nosaltres és impossible fer una trucada.”
D’altra banda, les mascaretes han suposat “una nova barrera de comunicació. És impossible parlar amb una persona que porta mascareta”. El president de la FESOCA puntualitza que les mascaretes transparents han facilitat les coses, però no tot el col·lectiu sap llegir correctament els llavis del seu interlocutor. D’aquí ve la importància de la llengua de signes, que “és molt més clara, molt més fàcil, molt més còmoda per a nosaltres”. Però no és la solució ideal entre dos parlants d’aquesta llengua perquè impossibilita el component de l’expressió facial. “La llengua de signes té la seva pròpia gramàtica i morfologia i les mascaretes ens treuen una part molt important de l’emissió i recepció d’aquest llenguatge”. Per dir-ho d’alguna manera és com si en un idioma se suprimís l’entonació.
“Econòmicament això serà un daltabaix per a nosaltres”
Segons explica el president de la FESOCA, les persones sordes formen part d’un col·lectiu vulnerable. I això s’evidencia a partir de les feines que desenvolupen, de poca qualificació. La majoria de contractes laborals són en precari i molts han patit un ERO. I novament, la gestió d’aquesta situació ha suposat un problema afegit respecte a la resta de la ciutadania i una pèrdua d’oportunitats. “Tota aquesta situació sanitària, laboral, de gestions ràpides, els ERO, no hi havia informació disponible per a nosaltres, no hi havia adaptacions per posar-te en contacte amb el SEPE o amb l’Oficina de Treball de la Generalitat”. I Caselles no és optimista. “El que tenim davant és una situació molt complicada. Estem molt preocupats perquè econòmicament això serà un daltabaix per a nosaltres”.
Demanen igualtat d’oportunitats
El president de la FESOCA vol les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania. I aquesta igualtat d’oportunitats consisteix, bàsicament, a impulsar la llengua de signes catalana amb l’objectiu d’arribar a una accessibilitat transversal. Explica que ara fa 10 anys el Parlament de Catalunya va aprovar aquesta llei però, malauradament, no es va dotar de pressupost.
També demanen que la Generalitat implementi adequadament el servei de videointerpretació SVIsual, que durant la pandèmia ha rebut més de 39.000 trucades a tot l’estat fins al 31 de maig, fet que suposa un increment del 50 % respecte al mateix període de l’any anterior. L’SVIsual és un servei d’interpretació de videotrucades amb llengua de signes.
