La verola del mico s’ha estès arreu d’Europa. Amb l’aparició dels primers casos a Espanya i també a Catalunya, la malaltia s’ha fet un forat entre les converses dels ciutadans i als mitjans de comunicació. Es tracta d’una malaltia que va aparèixer a l’Àfrica al segle XX. Malgrat no tenir la certesa, sembla que els rosegadors —com les rates i els esquirols— i els simis són el reservori principal del virus, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Aleshores, per què l’anomenem verola del mico si es troba, també, en altres animals? Quin és l’origen de la paraula?
L’origen de la verola del mico
La investigadora Brenda L. Tesini, experta en malaltia infecciosa pediàtrica, recull en un informe que la verola del mico està present, sobretot, en els rosegadors petits com les rates i els esquirols que habiten en selves tropicals de l’Àfrica, sobretot a les regions occidental i central del continent. De fet, el 2003 va produir-se un brot de verola del mico als Estats Units quan rosegadors infectats importats de l’Àfrica com a animals de companyia van disseminar el virus a gossets de les praderies que, després, van infectar humans. Aleshores, només es van confirmar 35 casos i cap no va morir.
Malgrat tot, la malaltia té la paraula “mico” al seu nom. Per què? Els casos inicials de la infecció també van reportar-se en la manipulació de micos. De fet, tal com narra l’institut ISGlobal, la malaltia va ser descoberta l’any 1958, quan van detectar-se dos brots de verola en colònies de micos. Per això, la malaltia es coneix com a “verola del mico” o “verola del simi”.
Els primers casos de verola en humans
Amb l’aparició dels casos de verola en micos, la malaltia va detectar-se en rosegadors per acabar, després, en humans. Va ser el 1970 quan es va identificar el primer cas en persones a la República Democràtica del Congo, tal com narra ISGlobal. A partir d’aquí, els casos s’han estès a diversos països, fins que han arribat a països de fora com els Estats Units, Espanya o el Regne Unit. Fins ara, s’han confirmat 2.138 casos a Catalunya.
Per tant, malgrat no se sap amb exactitud el reservori principal del virus, se sap que aquest es pot trobar en rosegadors africans i primats no humans, com els micos. Aquests animals són capaços de transmetre el virus als humans i, per tant, tal com recull el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties, és una malaltia de caràcter zoonòtic.
