Les detencions de diverses persones durant les mobilitzacions posteriors a la sentència del procés han generat dubtes sobre si l’actuació dels agents de policia ha estat justificada o proporcionada. Segons l’advocat penalista Oriol Rusca, que també és exdegà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, “els agents de policia no poden identificar o escorcollar una persona si no hi ha un motiu, si no tenen la sospita que pugui haver comès un delicte o una infracció administrativa o per qüestions de seguretat”. Rusca també recorda que quan un policia identifica o escorcolla una persona “el més prudent és que li digui per què ha decidit escorcollar-la”.
L’exdegà de l’ICAB assegura que “una manifestació és un dret i s’ha de poder exercir lliurement”. Per això considera que “participar-hi en absolut hauria de ser un motiu perquè a una persona se la identifiqui o escorcolli”, i encara menys “si encara no ha començat la manifestació”. Oriol Rusca hi afegeix que “portar la cara tapada” o “que algú porti unes ulleres” no suposa cap indici “que una persona pugui ser perillosa” perquè “les pots portar per protegir-te dels enfrontaments que hi ha hagut en manifestacions anteriors”.
Desordres públics, danys o atemptat a l’autoritat
L’advocat penalista assenyala que els delictes que es poden atribuir als manifestants que provoquen aldarulls poden variar “segons el que hagin fet”. Pot tractar-se de desordres públics si causen aldarulls, danys si fan malbé béns públics o mobiliari urbà, o bé atemptat a l’autoritat si s’enfronten amb violència als agents dels cossos de seguretat. En tots els casos, diu Rusca, “poden comportar penes de fins a sis anys de presó” amb moltes gradacions possibles “segons els fets concrets que hagin motivat la detenció.
Com es decideix una detenció?
Rusca recorda que “el policia és el que decideix sobre la detenció” i que s’ha de practicar “de manera obligatòria” si el delicte que s’atribueix al detingut pot comportar una pena de més cinc anys. Per tant, segons Oriol Rusca, “és el policia qui ha de fer l’exercici intel·lectual de valorar si els fets poden comportar la pena màxima per a aquell delicte” o si, un cop feta la identificació, “pot optar per deixar en llibertat la persona fins que el jutge la citi a declarar”.
Un cop detinguda, la persona ha d’estar “el mínim imprescindible” en custòdia policial abans de passar a disposició judicial, i fins a un màxim de 72 hores, segons determina la llei. És en aquest moment quan el jutge valora aspectes com el risc de fugida, de reiteració delictiva, de fer malbé proves o atemptar contra les víctimes i “decideix si cal aplicar la presó preventiva”, un extrem que, segons Rusca, “no és habitual” que s’apliqui per a delictes de desordres públics o atemptat a l’autoritat.
Dret penal del fet vs. dret penal d’autor
Rusca considera que “en un estat social i democràtic de dret només es castiguen les persones pel que fan i per si això suposa un delicte”. És el que es coneix com a “dret penal de fet”. I dubta si en alguns dels casos no s’està acusant els detinguts per formar part d’un col·lectiu, en una pràctica semblant al “dret penal d’autor”, que al segle XX s’utilitzava per controlar els “vagos y maleantes” o els jueus o els homosexuals pel fet de ser-ho.
