La pandèmia global de la covid-19 o SARS-CoV-2 podria tenir l’origen, una vegada més, en la intervenció de l’ésser humà en la biosfera, que en podria haver alterat el fràgil equilibri.

Quines característiques té la covid-19 o SARS-CoV-2?

D’entrada, els científics no s’han posat d’acord a donar-li un únic nom. La covid-19 o SARS-CoV-2 forma part d’un tipus de patogen de la família dels coronavirus (CoV). Es diuen així perquè al voltant del nucli tenen una corona semblant a la d’un rellotge.

Durant l’inici del brot de Wuhan, a la Xina, un grup de científics d’aquest país van aïllar virus de ratpenats i els van comparar amb la covid-19.

El resultat de la investigació va revelar que la covid-19 era semblant en un 88 % al grup de patògens SARS-CoV, que hostatgen aquests animals (SARS és l’acrònim en anglès que vol dir “síndrome respiratòria aguda greu”) i en un 50 % a la MERS (MERS és l’acrònim en anglès que vol dir “síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà”).

Per tant, la covid-19 o SARS-CoV-2 està emparentada amb la SARS i la MERS, però no són el mateix.

  • La SARS va sorgir a la Xina el 2002 i va afectar 29 països. La taxa de mortalitat va ser del 10 %.
  • La MERS-CoV va brotar a l’Aràbia Saudita el 2012. La taxa de mortalitat va ser del 38 %.

Els científics encara no han pogut demostrar al 100 % que siguin els ratpenats els qui han introduït al circuit humà la covid-19, però les probabilitats que això sigui així són molt altes.

Són els ratpenats els culpables?

Rotundament, no. Els ratpenats no són culpables de res. Al contrari, són beneficiosos perquè actuen com a pol·linitzadors i dispersors de llavors d’arbres fruiters, a més de controlar les poblacions d’insectes. Però el fet és que a Àsia hi ha 56 espècies de ratpenats que formen part de la dieta de diversos països d’aquest continent. També els utilitzen en la medicina tradicional i hi ha granges que els crien per vendre’n els fems com a adob.

Els ratpenats podrien haver encomanat aquells humans que se’ls han menjat, però la infecció també es podria haver produït després de destruir-los l’hàbitat natural: els boscos. De fet, el sud-est asiàtic ha perdut el 30 % de la superfície forestal en els darrers 40 anys. A més, la seva població va augmentar en 130 milions de persones en el període comprès entre el 2001 i el 2011 i s’espera que arribi gairebé als 250 milions el 2030.

És clar que la resta del món segueix el mateix camí. Més enllà de la xifra (7.594 milions de persones, en l’actualitat), l’interessant és veure el creixement de la corba que mostra el gràfic següent del Banc Mundial:

Al sud-est asiàtic, el creixement demogràfic ha pressionat el medi natural de tal manera que molts boscos s’han talat per conrear productes d’alimentació. Els ratpenats que abans eren als boscos ara s’han trobat amb nuclis on hi ha humans. En aquest cas, l’eliminació d’un hàbitat no els ha suposat l’extinció, sinó l’adaptació al nou, i han contactat amb altres espècies i s’han transferit patògens. El paller ha substituït la cova. I els arbres fruiters s’han convertit en un rebost extraordinari. La llum dels carrers, un focus on trobar fàcilment insectes. Així, el veïnatge dels ratpenats amb els animals de granja i les persones ha augmentat la càrrega viral d’aquests entorns.