Les ONG que treballen amb col·lectius de persones immigrades i en la defensa dels drets humans alerten que aquesta és la pitjor crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial. A la manca de recursos per fer front a la solució s'hi sumen l'enduriment d'alguns conflictes a la ribera del Mediterrani i el bon temps, que fan augmentar el nombre de vaixells que intenten arribar a Europa. Amnistia Internacional denuncia que molts països han signat tractats internacionals que els obliguen a acollir i atendre aquestes persones, però no assumeixen aquesta obligació. ADRIANA RIBAS, coordinadora d'Amnistia Internacional "El camí que segueixen fins arribar als països europeus és duríssim i un cop arriben a les fronteres es troben amb països que fan molts esforços perquè no creuin aquestes fronteres. Itàlia en el seu moment va apostar per la operació Mare Nostrum de cerca i salvament, no de control fronterer com ara hi ha l'operació Tritón." Per a les persones que sobreviuen i aconsegueixen arribar a Europa, la situació es complica al continent. Després del periple, en molts casos han de viure en situació irregular, amb el risc de ser expulsats que això comporta. ADRIANA RIBAS, coordinadora d'Amnistia Internacional "No tots són migrants econòmics, i ens trobem amb persones que estan obligades a sortir dels seus països per qüestions de seguretat i que per tant són sol·licitants d'asil i persones que poden ser refugiades." Les entitats reclamen una acció coordinada de la Unió Europea, però recorden que els països membre també han d'assumir responsabilitats. L'any passat la guerra de Síria va fer més de 4 milions de refugiats. L'Estat espanyol només va destinar 130 places de reassentament per a les persones que van fugir del conflicte.
Entitats catalanes com SOS Racisme o Amnistia Internacional han criticat el tracte que donen els països europeus als immigrants que arriben a les seves costes i han reclamat una actuació immediata de la UE. SOS Racisme alerta que es tracta d’un “genocidi migratori del qual és responsable la Unió Europea” i que mostra, de fet, el “fracàs de la política migratòria”.
Les denúncies arriben després del naufragi a les costes de Sicília d’un vaixell en què viatjaven més de 700 persones immigrants procedents de Líbia. L’endemà de la tragèdia, que va tenir lloc la matinada del diumenge, les autoritats italianes han continuat treballant en les tasques de rescat tot i que amb poques esperances de trobar més supervivents. De moment s’han pogut rescatar 28 persones i s’han recuperat 24 cossos. Alguns testimonis han indicat que a l’embarcació procedent de Trípoli hi viatjaven 950 persones, entre els quals hi havia 200 dones i 50 nens.
Segons l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) aquest naufragi es podria convertir en la pitjor tragèdia de la història de les migracions al Mediterrani. Aquesta tarda els ministres d’Exteriors i de l’Interior de la Unió Europea es reuneixen a Luxemburg per parlar de com combatre la crisi humanitària causada per l’arribada massiva d’immigrants. L’objectiu és buscar estratègies comunes per combatre aquest drama, sobretot, al canal de Sicília, que s’ha convertit en la porta d’entrada de milers de persones que busquen millorar la seva vida a Europa.
Amnistia Internacional (AI) denuncia que, tot i que molts estats han signat tractats que els obliguen a acollir i atendre aquestes persones, alguns no assumeixen aquesta obligació i fan “esforços perquè no creuïn aquestes fronteres”. Segons la coordinadora d’AI Catalunya, Ariadna Ribas, “Itàlia en el seu moment va apostar per l’operació Mare Nostrum de cerca i salvament, no de control fronterer com ara hi ha l’operació Tritón”.
Les entitats alerten que a la manca de recursos per fer front a la solució, s’hi sumen l’enduriment d’alguns conflictes a la ribera del Mediterrani i el bon temps, que fan augmentar el nombre de vaixells que intenten arribar a Europa. De fet, hi ha diversos motius que empenyen els immigrants a deixar el seus països. Segons Ribas, “no tots són migrants econòmics” sinó que hi ha “persones que estan obligades a sortir dels seus països per qüestions de seguretat i que, per tant, són sol·licitants d’asil i persones que poden ser refugiades.”
