Els Mossos d’Esquadra investiguen la destrucció d’un mural de l’artista Josep Guinovart, al vestíbul del número 11 del carrer de Johann Sebastian Bach, on la propietat està fent obres. La Fundació Guinovart denuncia que el mural és irrecuperable i que l’escultura ‘La sardana’, del 1958, situada davant del mural i ara molt malmesa, s’està restaurant sense els criteris necessaris.
Una restauració no consensuada
La presidenta de la Fundació Guinovart i filla de l’artista, Maria Guinovart, s’ha sorprès aquest dijous al matí quan ha vist treballadors d’una empresa de restauració treballant sobre l’obra del seu pare. “La restauració que volen fer és de mínims i ‘La sardana’ necessita ara una restauració molt més profunda perquè es conservi en bon estat”, lamenta. A més, explica que tot i que han enviat dues cartes a la comunitat de veïns de la finca per consensuar com tractar el que queda de l’obra, no li han respost.
La Fundació va acudir al Centre de Restauració de Béns Mobles Catalunya quan va tenir notícia de la destrucció del mural. Allà li van dir que era irrecuperable. A més de tenir una capa de pintura a sobre, se n’ha destruït una part. A més, detallen el tipus de restauració que necessita l’escultura.
Un clam per protegir les obres d’art
Per tot plegat, Maria Guinovart ha recollit centenars d’adhesions per reclamar que la destrucció d’obres d’art no quedi impune, entre les quals hi ha els principals museus de Catalunya i les galeries d’art, a més de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. De l’Ajuntament de Barcelona, per ara, no ha obtingut cap resposta.
De fet el grup municipal de Junts va preguntar al govern sobre el cas, i va respondre que no té competència per actuar, perquè l’edifici “no té cap tipus de protecció, ni està incorporat al catàleg”.
Guinovart reclama a la Generalitat i al consistori que cataloguin totes les obres que “tot i estar en mans privades, estan a peu de carrer i també són patrimoni de la ciutadania.” Afegeix que cal protegir d’alguna manera aquest patrimoni, que forma part de la història del país”.
La Fundació no descarta, ara, denunciar la comunitat de veïns per danys morals després de la destrucció del mural, “i sobretot ara que tiren pel dret amb la restauració de l’escultura i no ens comuniquen res”, conclou Maria Guinovart.
Obres d’art sense protecció
No és la primera vegada que s’alerta sobre la destrucció d’alguns elements artístics no catalogats. A l’abril, l’Associació de Veïns la Verneda Alta va alertar que s’havia destruït part d’un grup de quatre mosaics de l’artista Armand Olivé Milián a un passadís entre la rambla de Prim i el carrer de Camp d’Arriassa.
I al novembre de 2020, les obres de rehabilitació d’un edifici del barri de les Tres Torres, al districte de Sarrià – Sant Gervasi, es van aturar a causa de la polèmica suscitada per la desaparició d’uns plafons ceràmics dels anys 70, obra de l’artista osonenc Joan Rifà Benet.
