L'any 1979 Xavier Vinader va publicar uns articles a la revista 'Interviú' sobre accions de l'extrema dreta contra el nacionalisme basc. Poc temps després ETA va matar dos homes que apareixien en aquests reportatges. Per això l'Audiència Nacional el va condemnar a set anys de presó, acusat d'haver motivat els assassinats. Finalment, després de tres anys a l'exili, va complir uns mesos de pena abans de ser indultat. En va sortir convertit en el símbol de la llibertat d'expressió d'una transició que Vinader encara no creia prou ben explicada. XAVIER VINADER "La transició tot han sigut flors i violes i romaní. No s'ha parlat a fons de tortures, no s'ha parlat de col·laboració amb els aparells repressius, no s'ha parlat de delació, n'hi ha hagut i molta, i un país que no parla d'aquestes coses és un país que té ferides mal curades." I part de la responsabilitat que no s'expliquin aquestes històries era, segons ell, dels periodistes... XAVIER VINADER "Jo penso que en aquesta professió hi ha massa taquígrafs del poder, hi ha massa gent que escriu al dictat, per dir-ho d'alguna manera. Els periodistes hem de jugar al contrapoder, la democràcia necessita periodistes que continuen ficant el dit a la nafra." I això és el que va fer Xavier Vinader durant tota una vida dedicada al periodisme d'investigació, treballant en diversos mitjans com 'La Vanguardia', 'El Correo Catalán', 'Tele/expres' o 'El Temps', publicant diversos llibres o presidint l'ONG Reporters sense Fronteres.
Vinader havia cobert als inicis conflictes bèl·lics a l’Afganistan, Rússia i la Xina, i va arribar a presidir fins a 1993 Reporters sense Fronteres. També va formar part de l’equip directiu del Grup Zeta, i va treballar per a ‘La Vanguardia’ i ‘Mundo Diario’. Sobretot se’l recordarà per les seves aportacions periodístiques en relació amb el fenomen de la guerra bruta durant la transició espanyola, que li van ocasionar una condemna per imprudència temerària, en entendre l’Audiència Nacional que una informació publicada sobre l’extrema dreta havia estat utilitzada per ETA per cometre dos assassinats. Vinader va fugir del país i no va tornar a Catalunya fins a 1984. Va ser empresonat a Carabanchel i indultat, tres mesos després, pel Govern espanyol. La seva feina d’indagació va tenir també com a conseqüència un intent d’atemptat a casa seva per part del Batallón Catalano Español, germen del que anys després seria el GAL.
La mort de Vinader, que patia problemes cardiorespiratoris, s’ha produït aquest dijous al matí a l’Hospital Vall d’Hebron. Des de petit, s’havia vist afectat per una poliomielitis que el va acabar obligant a anar en cadira de rodes, però que no va impedir que s’erigís en un dels periodistes clau d’una època que més va lluitar per la llibertat d’expressió.
