Els 11 detinguts estan acusats d'integrar una cèl·lula gihadista amb intenció d'atemptar a Catalunya, encara que no se'n coneixen detalls. Entre els membres del grup, que els Mossos donen per desarticulat, hi ha quatre persones d'origen espanyol i català, sense arrels musulmanes, que s'havien convertit a l'islam. És el cas, també, d'un altre detingut, en aquest cas procedent del Paraguai. RAMON ESPADALER, conseller d'Interior "Tenia tres funcions: captava joves i els radicalitzava, en segon lloc enviava una part d'aquests joves a Síria i a l'Iraq, i en tercer lloc, i aquest és un fet diferencial, s'havia constituït en una cèl·lula operativa amb voluntat d'atemptar a Catalunya." Malgrat que, segons la investigació, pretenien atemptar aquí, des del Departament d'Interior remarquen que no hi ha hagut perill real perquè els tenien vigilats des de fa més d'un any. Se'ls imputen, entre d'altres, delictes de pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes i de captació i adoctrinament de persones. En l'operatiu hi han participat 360 agents dels Mossos. Hores després que marxessin, la tranquil·litat ha tornat en aquest carrer, on la policia ha escorcollat un domicili del número 9. Els veïns s'han despertat, alertats pel soroll, a les quatre de la matinada. JACINTO TRIGO, veí "S'ha començat a sentir soroll i algun crit o altre, com si li donessin cops a una porta." Des dels Mossos d'Esquadra han explicat que, en aquest cas, ni les xarxes socials ni les mesquites no van tenir un paper determinant en la captació dels joves. Segons Interior, el grup organitzava xerrades. La policia té constància que, com a mínim, van enviar quatre persones a combatre a Síria, de les quals tres van ser detingudes al desembre.
Del total dels 11 detinguts, d’entre 17 i 45 anys, hi ha 10 homes, un d’ells menor de 17 anys i una dona. Cinc són de nacionalitat marroquina, cinc d’espanyola i un de paraguaiana, que majoritàriament s’havien convertit a l’Islam. Espadaler ha dit que els ha generat “sorpresa” que entre els detinguts hi hagi quatre conversos d’origen espanyol. En total s’han fet 16 escorcolls a diferents localitats catalanes, dos dels quals han tingut lloc a Barcelona. De moment no han transcendit els detalls d’aquestes entrades a domicilis. Segons Espadaler, “en cap moment no hi ha hagut risc” perquè el grup, que captava joves i els radicalitzava per enviar-los a Síria i l’Iraq, “estava controlat”.
Voluntat d’atemptar “a casa nostra”
La cèl·lula -ha afegit el conseller- era “completa i estructurada”, estava relacionada directament amb l’Estat Islàmic, i tenia com a funció radicalitzar i captar joves, a qui enviaven després cap a Síria i l’Iraq. Es trobava “plenament operativa” i “volia atemptar a Catalunya”. L’actuació policial va començar fa 13 mesos i, segons el conseller, “en cap moment la cèl·lula ha generat situació de perill” perquè estava “controlada”.
En l’operatiu policial hi han participat 360 agents dels Mossos d’Esquadra de diferents unitats. Espadaler ha qualificat l’operació d'”èxit policial” amb un cos “atent i eficient en la persecució d’aquest fenomen amb arrelament al nostre país”. La investigació està actualment sota secret de sumari, però ha trascendit que els detinguts passaran a disposició judicial a l’Audiència Nacional divendres. A tots ells, se’ls imputen diverses delictes com pertinença a organització criminal, captació i adoctrinament i la incitació al delicte de terrorisme.
Tot un historial d’operacions antigihadistes
Aquesta no és la primera vegada que es desarticula una cèl·lula gihadista amb intencions d’atemptar aquí. El 2005 es van detenir onze persones acusades de preparar accions contra les torres del Port Olímpic o el Maremagnum. I el 2008 es va interceptar al Raval un grup que pretenia atemptar al metro de Barcelona. De les 14 persones que es van detenir, finalment es va condemnar a onze a penes de presó d’entre 6 i 8 anys. Per Francisco Villacampa, expert en terrorisme internacional de la Universitat Abat Oliba CEU, “atemptar en una ciutat com Barcelona és important pels terroristes perquè sempre busquen l’impacte mediàtic”. Sobre la presència de gihadistes a Catalunya, argumenta que és abundant perquè es donen tres condicions: “la proximitat amb França i per tant amb altres països d’Europa, la gran presència de la comunitat musulmana i la proliferació de mesquites i oratoris salafistes on es difon una visió rigorosa de l’Islam”.