L’Hospital Vall d’Hebron i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han engegat un projecte en comú que vol demostrar la capacitat terapèutica de l’art. Es tracta de fer teràpia dins de l’espai del museu a través de l’observació de pintures. La iniciativa, pionera, servirà perquè els usuaris es beneficiin de les propietats terapèutiques de l’art i alhora difondre el patrimoni cultural.
Proven la teràpia en dones immigrants o refugiades
El primer col·lectiu que provarà aquest nou tractament a finals d’abril seran les dones immigrants o refugiades. Totes tenen un trastorn per estrès posttraumàtic i moltes són víctimes de violència masclista. El cap de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga ha assegurat aquest dilluns que el 70 % de les dones de més de 15 anys que arriben al país han patit violència de gènere. Per aquest motiu presenten una alta simptomatologia com ansietat, depressió o insomni. I a més, el vincle que es crea entre les dones pot ser molt beneficiós per a elles. La teràpia consistirà en deu sessions de dues hores on 15 dones seuran davant d’un quadre i respondran preguntes guiades per un terapeuta i un educador del museu. Finalment debatran plegades al voltant de la peça. Això farà que verbalitzin les seves experiències i segons Ramos-Quiroga les ajudarà a frenar el símptomes i a millorar la seva autoestima. Paral·lelament un altra grup de 15 dones seguirà la teràpia convencional per aquesta casos al centre hospitalari. L’objectiu és detectar les diferències que es produeixin en cadascun dels grups i estudiar-ne els resultats.
A llarg termini es provarà amb pacients amb TDAH o autisme
En funció de les conclusions que se n’obtinguin el tractament es podria aplicar en persones amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o autisme.
Josep Antoni Ramos-Quiroga, ha assegurat: “Entenem el museu com un espai terapèutic, comunitari i integrador”. El conveni entre el centre hospitalari i l’equipament posa els fonaments per acollir activitats noves i veure el museu com un espai de tranquil·litat i recolliment.
L’art efectiu en altres casos
Davant la pèrdua d’un ésser estimat s’ha provat l’art com a mètode d’acompanyament per superar un dol. En alguns casos la persona pinta o fins i tot escriu per verbalitzar el malestar que té.
