LLUÍS BOU, historiador "Som al Carmel, a la vessant meridional de la muntanya, aquí hi ha una cosa curiosa que són unes mines, unes mines de ferro. Aquestes mines de ferro són de mitjan segle XIX i van tenir malauradament poca vida perquè el ferro que s'extreia d'aquí era d'una qualitat baixa. Però és interessant perquè ens hem d'imaginar una munió de carros portant ferro i terres cap al Clot. Això ve precisament d'una llei de mitjan segle XIX que deia que tota aquella persona que anés a la muntanya i trobés algun filó d'algun material podia començar a excavar i els beneficis serien per a ell. En aquell moment es va produir una febre d'or i la gent va sortir per la muntanya a buscar restes de ferro, vetes de minerals, etc. Hi ha un forat d'entrada molt incòmode, però a partir d'aquí s'obre per uns passadissos que pots anar dret. Deu haver uns 200 i pico, 300 metres de galeries subterrànies que es van ramificant. A les parets es veuen les vetes de ferro, es veu també el treball de la picoleta. No només hi ha aquestes mines, sinó que n'hi ha algunes més. El que passa és que tot això encara està en procés de recerca i és una cosa que crec que s'hauria de potenciar per donar a llum la història del Carmel."

A mitjan segle XIX hi va haver una febre pel ferro al Carmel. Una llei permetia explotar les mines que hi havia a la muntanya a qui en trobés i una legió de buscadors de ferro va envair durant uns anys aquests terrenys. Encara en queden alguns vestigis que ho demostren.