El 9 d’octubre del 2016, quan tenia 32 anys, va entrar a la zona de vies de l’estació de la Pau, de la Línia 4 del metro, i va pintar murals en tres cotxes, juntament amb cinc persones més que no s’han pogut identificar. El grafiter a qui s’atribueix l’autoria parcial d’aquestes pintades s’enfronta a una pena d’un any i quatre mesos de presó, la inhabilitació per al sufragi passiu, una multa de més de 2.000 euros i la prohibició d’accedir al transport públic de Barcelona durant dos anys. A més, haurà d’indemnitzar TMB per l’import dels danys causats al tren.
Un jutjat penal de Barcelona ha considerat provada la participació de l’encausat a partir de la identificació en les imatges de les càmeres del sistema de videovigilància i li ha atribuït un “delicte de danys en béns d’ús públic o comunal”. La sentència afegeix que les pintades amb esprais tenen un “factor corrosiu” en la pintura, la xapa i les gomes dels vagons i “afecten el servei que es presta al ciutadà” mentre estan inutilitzats durant el procés de restauració. La decisió del jutjat es va donar a conèixer a les parts el 14 de febrer, i encara s’hi pot recórrer en contra.
No és un cas aïllat
En un comunicat difós per Transports Metropolitans de Barcelona, l’operador del metro, recorda que “el vandalisme ferroviari s’ha convertit en els últims anys en una activitat delictiva organitzada“ i valora positivament que aquesta sentència confirmi el camí que han seguit altres jutjats —segons TMB, aquest mes de febrer un altre jutjat ha decretat penes de multa per a dos grafiters que van ser enxampats l’any 2017 mentre pintaven un tren a Collblanc.
TMB assegura que es produeixen de mitjana quatre intents diaris d’intrusió al metro. L’any 2019, 626 intents van aconseguir el seu objectiu —un 12 % més que el 2018— i com a conseqüència, en van resultar afectats 1.444 cotxes amb un total de 41.734 metres quadrats de pintades murals. Això va comportar una despesa d’un milió i mig d’euros per a la neteja de grafits, que, sumada a la resta de costos associats (costos de vigilància específica; reparació i substitució de càmeres de seguretat, portes o trapes; repintat de trens; actuacions judicials i pèrdua d’ingressos) eleva la factura fins als quatre milions d’euros. Aquesta problemàtica s’estén també a altres transports com els Ferrocarrils de la Generalitat, el TRAM i Renfe.
