A Barcelona han proliferat els llebrers. Cada cop és més habitual veure’ls passejar pels carrers. Ho diuen adoptants com la Neus Piqué. La seva llebrera, la Nina, va arribar a Barcelona fa quatre anys malferida i amb moltes pors. Avui dia és una gossa feliç i confiada. “Cada vegada se’n veuen més, suposo que la gent es consciencia més, tenim més imatges, les xarxes socials hi ajuden“, explica l’adoptant.
Internet permet conèixer casos de maltractament d’animals que passen ben lluny de casa nostra. A més, han augmentat les entitats animalistes que ajuden i difonen aquestes situacions. El boca-orella entre tenidors de gossos també hi contribueix, però encara hi ha un altre factor en joc, segons les associacions: el caràcter barceloní. “Crec que Catalunya i Barcelona s’assemblen més a la resta d’Europa, com França, amb una cultura més moderna i sensible; formen més part de la solució que del problema” explica Anna Clements, directora de SOS Galgos. De fet, la ciutat ha estat l’escenari de nombroses manifestacions contra l’ús de llebrers per a la caça.
El risc d’esdevenir una moda
Davant d’aquesta situació de maltractament animal, Barcelona s’ha convertit en la nova llar de molts llebrers. Se’n veuen cada vegada més pels carrers i fins i tot les botigues de complements per a animals com Barkcelona en noten l’increment. La cofundadora de l’associació Galgos 112, Núria Murlà, alerta que l’increment d’adopcions pot ser una arma de doble tall: “Que es converteixi en una moda tant per estètica com perquè donen estatus i tenir un llebrer no et converteix en bona persona“, afirma.
El càstig de ser ràpids
Els llebrers són gossos molt veloços. El seu cos és aerodinàmic, amb un morro molt afilat i un crani molt fi, de la mateixa amplada que el coll. Pràcticament no tenen greix i amb les potes llargues i musculades poden córrer a gran velocitat. Per això són utilitzats per a les curses de llebrers i per caçar, sobretot a la meitat sud d’Espanya. Però passats els dos primers anys de vida, ja no rendeixen al mateix nivell i molts propietaris es desfan d’aquests animals. En el millor dels casos, els abandonen en un lloc on algú altre els pugui trobar.
No hi ha cap cens fiable del nombre de llebrers al territori. Segons SOS Galgos, a Espanya hi ha unes 200.000 persones federades en competició i caça amb llebrers. Habitualment tenen entre 10 i 20 animals i els fan criar per seleccionar els exemplars més ràpids. L’associació dedicada al rescat de llebrers calcula que, pel capbaix, s’abandonen uns 50.000 llebrers cada any, una xifra que altres entitats consideren insuficient.
Adeu als canòdroms
A Barcelona era fàcil veure llebrers: hi havia el canòdrom de Meridiana i als anys 50 també havia entrat en funcionament el canòdrom de la plaça d’Espanya. Fa anys que no existeixen els canòdroms i que a la ciutat ja no s’hi veuen curses de llebrers. Ara, aquests animals formen part de moltes famílies barcelonines.
