Més d'un 4% dels alumnes barcelonins pateixen alguna al·lèrgia o intolerància alimentària i fins ara NOMÉS 3 de cada 10 escoles tenien un pla específic per prevenir-les. L'Agència de Salut Pública ha elaborat un protocol que està a disposició de totes les escoles per gestionar el risc associat a la intolerància o a l'al·lèrgia. Tenen dos models, un per a aquells centres amb cuina pròpia i l'altre per a les empreses que subministren menjar a les escoles. CONRAD CASAS, gerent de Salut Pública de Barcelona "Aquest pla, què és el que preveu. Saber la composició de les dietes que es preparen, quins aliments intervenen, actualitzar aquests menús, perquè van canviant, tenir una bona informació tant a nivell dels operadors, com dels familiars com dels monitors que estan al menjador, documentar els controls que es fan, veure sí aquests aliments se separen o no de la resta, veure si estan ben identificats." El protocol també recomana separar els nens més petits amb alguna al·lèrgia alimentària de la resta dels alumnes per evitar intoxicacions. CRISTINA INIESTA, delegada de Salut "És un programa d'intervenció de, de monitorització que com que hi ha evidència es passa a totes les escoles de la ciutat." Els darrers estudis internacionals revelen que entre el 5 i el 7 per cent dels infants tenen algun tipus d'intolerància. A l'estat espanyol, en els darrers 10 anys, els casos s'han duplicat. Aquest programa s'ha anunciat durant la presentació de l'Informe anual de l'estat de la salut a Barcelona. Un treball que, entre altres qüestions, revela que la ciutat ha assolit la taxa més baixa de casos de tuberculosi de tota la seva història. En contrapartida, però, augmenten els contagis per malalties de transmissió sexual.
Aquesta és una de les accions que es desprenen de l’informe La salut a Barcelona 2013, que recull els principals indicadors i factors de l’estat de salut de la ciutadania, així com els elements de l’entorn, els serveis i intervencions en matèria sanitària que es duen a terme. El programa, que rep el nom de VAIAME (Programa de vigilància d’al·lèrgies alimentàries als menjadors escolars), consta de dues fases. En la primera es va realitzar un estudi a entre prop de 50.000 escolars sobre la detecció d’al·lèrgies alimentàries, que va mostrar que el 4,1% dels alumnes eren al·lèrgics, i d’aquests el 45% aportaven un certificat mèdic. El 17,3% es declarava intolerant a la lactosa; el 17%, a les fruites rosàcies; el 14%, al gluten; i el 12%, als ous i derivats. El 0,5% va manifestar alguna al·lèrgia al contacte. Tots els valors es troben dins dels rangs considerats a escala mundial per l’OMS.
De les escoles de l’estudi, el 36% disposaven d’un pla documentat de control d’al·lèrgens. Les dades van concloure que el 89% dels centres tenen usuaris de menjadors amb al·lèrgies i que es fan 1.507 menús especials cada dia.
En una segona fase, el pla ha arribat a la totalitat dels 773 menjadors escolars de la ciutat amb l’objectiu de promoure la implantació del Pla de control d’al·lèrgens, que valora l’autocontrol de compliment obligat en l’elaboració de menús als menjadors per prevenir i controlar el perill sanitari. Aquestes actuacions suposen la implicació de dos models diferents: un de dirigit als col·legis que tenen cuina pròpia i un altre per a les escoles que tenen el servei externalitzat. Les dades provisionals d’aquest pla mostren que el 81% de les escoles que no tenien cap pla específic en aquest àmbit van adaptar el model de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Altres dades destacades de l’informe són una clara tendència a la baixa dels casos de tuberculosi i la millora global dels nivells de qualitat de l’aire de la ciutat. També s’observa l’envelliment progressiu de la població, en què destaca l’augment del nombre de dones més grans de 85 anys que viuen soles, una major prevenció en el camp de l’obesitat infantil i una tendència a l’alça de les malalties de transmissió sexual i de les lesions relacionades amb accidents de treball.
L’esperança de vida dels barcelonins és de 79,9 anys en homes i de 85,7 en dones segons dades de 2012, el que suposa una petita baixada respecte a 2011 però que, segons ha destacat el gerent de l’Agència de Salut Pública, Conrad Casas, no indica cap canvi de tendència. Aquestes dades situen l’esperança de vida a Barcelona per sobre de la mitjana de Catalunya, d’Espanya i de la Unió Europea.
