Una cinquantena de víctimes del terrorisme han signat a títol personal un manifest en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular en el procés judicial contra els membres del CDR detinguts el 23 de setembre. El manifest l’han impulsat dues víctimes, la Rosa Maria Cabré, òrfena per l’atemptat d’ETA a Hipercor l’any 1987, i la Sílvia Vidal, germana de l’assassinat per l’atemptat dels GRAPO del 1980.
Entre els signants del document hi ha Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme, que considera que el manifest “és imprescindible”. En un debat a ‘El matí de Barcelona’, Manrique ha denunciat que en els darrers anys s’està fent una campanya partidista i un ús electoralista per identificar a les víctimes amb determinats partits polítics, i moltes no hi estan d’acord.
Segons recull el manifest, qualsevol associació de víctimes “ha de ser per naturalesa apolítica” per la pluralitat d’ideologies que poden tenir els afectats. A més, denuncien que els detinguts per l’Audiència Nacional no han participat ni organitzat cap acte terrorista amb ferits i morts. En aquest sentit, Manrique considera imperdonable que el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, compari la situació de violència a Catalunya amb la del País Basc.
L’AVT hauria d’atendre les víctimes
El manifest de les víctimes també denuncia que les associacions de víctimes haurien de tenir com a finalitat principal “l’assistència integral” i lluitar perquè es faci “una investigació dels atemptats de l’agost del 2017 a Catalunya”.
“Com es pot dir que la gent del CDR que protesta són terroristes i negar-se a investigar si hi ha relació entre l’imam de Ripoll i el CNI?”, es lamenta Manrique. També lamenta que el Govern espanyol no fa la feina de “buscar” les víctimes sinó que ho han de fer ells. I explica que des de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme estan atenent 214 víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Una feina de recerca que, assegura, hauria de fer el Ministeri d’Interior.
Per contra, Manrique assegura que s’està denegant el reconeixement com a víctimes a persones que eren aquell 17 d’agost a la Rambla. Un exemple, el cas d’una víctima a qui s’ha denegat el reconeixement com a tal “pel simple fet” que no estava en la trajectòria de la furgoneta, o un altre cas d’un ferit a qui han denegat el reconeixement per presentar la documentació fora de termini.
D’altra banda, Manrique també ha explicat que encara hi ha una dotzena d’expedients oberts de reclamacions de víctimes de l’atemptat d’Hipercor de l’any 1987.
