Algunes famílies han mogut fitxa. Després d’una reobertura de les escoles marcada per la polèmica, han impulsat un manifest que reclama que el retorn als centres educatius en el nou curs 2020-21 sigui completament presencial per a tot l’alumnat. Ho consideren “un mínim irrenunciable” i demanen a les administracions els recursos necessaris per garantir-ho i els protocols per fer-ho viable.
Més de 10.000 persones ja han signat el text, que també denuncia que la crisi del coronavirus ha comportat “una vulneració sense precedents dels drets dels infants, entre els quals el dret a l’educació”.
Una aturada de sis mesos
El manifest Defensem el dret a l’educació recorda que l’aturada de l’escolarització serà en la majoria de casos de sis mesos: “Les escoles van ser les primeres a tancar i seran les darreres a obrir”. Per això, lamenten que els drets dels infants no han estat prioritaris ni en el confinament ni en el desconfinament. El document assegura que aquesta suspensió del dret a l’educació tindrà conseqüències greus sobre l’aprenentatge de molts infants, en especial per als més vulnerables o els que tenen necessitats educatives especials. “L’escola a distància no pot compensar l’absència d’escola presencial”, conclou.
Quatre peticions concretes
Per això, fan quatre demandes al Departament d’Educació, a les administracions públiques i a les direccions de les escoles. La primera, mesures extraordinàries de reforç educatiu presencial per compensar el temps perdut. La segona, un retorn a l’escola tan normalitzat com sigui possible, amb un equilibri raonable entre la seguretat pública, la de les persones que treballen a les escoles i les necessitats dels joves i infants per al seu desenvolupament.
El tercer punt és el que estableix que consideren el retorn plenament presencial al setembre com un mínim irrenunciable. Per últim, el grup també exigeix plans de prevenció perquè no es repeteixi la situació viscuda en els darrers mesos. Si hi hagués un rebrot, diu, l’afectació al dret a l’educació ha de ser la mínima possible. “L’escola és un servei essencial i cal tractar-lo com a tal”, puntualitza finalment.
Un model per a altres comunitats autònomes
Sheila González Motos, una de les persones que han impulsat aquest manifest, ha explicat a betevé que famílies de la Comunitat de Madrid els han demanat poder-lo traduir al castellà i fer-lo córrer a la seva comunitat per pressionar també les autoritats competents.
González Motos ho troba molt positiu perquè, tot i que ha sorgit des de les famílies de l’escola pública catalana, l’objectiu és sumar el màxim nombre d’adhesions, per això també busquen el suport de l’escola concertada, la comunitat educativa i les entitats del sector.
