La rehabilitació ha estat una de les derivades més complicades per als pacients que han patit la covid-19. El procés és especialment llarg i costós per a aquells que han passat estades llargues a l’UCI: problemes de debilitat muscular, ferides greus a l’os del sacre o problemes als nervis de la mà són només alguns dels casos que necessiten llargues sessions de rehabilitació.

Començar de nou

Anna Bernal és un dels casos típics de rehabilitacions llargues. Va ingressar per covid i, després de ser intubada a l’UCI, va passar tres mesos a cures intensives. Quan es va despertar, no es podia moure i el seu cos estava molt debilitat. Assegura que ara, després de molt esforç i caminar amb l’ajuda d’un caminador, la rehabilitació li ha donat mitja vida. L’altra la va guanyar quan els professionals de l’UCI la van salvar.

Recuperar l’autonomia

En el cas de Luis Cabilo, l’estada a l’UCI li va provocar un problema als nervis de la mà. La rehabilitació, en el seu cas, ha estat molt lenta i ara que ha recuperat certa mobilitat als dits pot mirar d’afrontar millor el dia a dia. Encara té problemes per rentar-se la cara, tallar el menjar del plat o fins i tot vestir-se.

Les cures al sacre

Segons la infermera responsable de la Secció de Rehabilitació de l’Hospital del Mar, Camelia Barrera, una de les ferides més greus per als pacients que passen molt temps a l’UCI és la del sacre. Aquest os, que es troba al final de la columna vertebral, acaba patint molt quan el malalt es passa moltes hores en la mateixa posició. La Camelia assegura que mai havien vist un tipus de ferida al sacre tan complicada de tractar, fins i tot, alguns pacients de la primera onada encara no s’han curat del tot.

Un equip multidisciplinari

Per poder tractar les seqüeles de la covid, tant les derivades d’una estada llarga a l’hospital com per les complicacions pròpies del coronavirus, cal formar un equip de professionals de molts àmbits. Els fisioterapeutes han d’ajudar a recuperar el to muscular i la fatiga que pateixen molts pacients que ja han passat la malaltia. A banda, també són importants els neuròlegs i els psicòlegs ja que molts pacients tenen problemes neurològics, d’atenció i de salut mental, derivats de les llargues recuperacions que han d’afrontar. Els logopedes també han d’ajudar moltes vegades a tornar a ensenyar a parlar els que pateixen problemes neurològics.

Comparteix a: