Els Mossos d’Esquadra tenen identificats 159 lladres multireincidents a Barcelona i han localitzat 48 edificis o solars ocupats on resideixen. Segons ha explicat la policia, es tracta de persones amb antecedents per robatoris amb violència en els últims sis mesos. De fet, se’ls atribueixen l’11 % de robatoris violents que s’han comès a la ciutat, tot i que només representen el 4 % del total de persones detingudes.
El perfil majoritari és el d’un home amb una mitjana de 26 anys. El que acumula més detencions en té 25 i el segon, 16. “No és multireincidència, és el pas següent”, ha afirmat el conseller d’Interior, Miquel Buch. Per fer-hi front, els Mossos d’Esquadra han posat en marxa l’anomenat dispositiu Tremall. Es tracta d’una nova manera d’afrontar la problemàtica, que integra diverses unitats sota la coordinació de l’Àrea d’Investigació Criminal.
D’aquesta manera, l’últim responsable d’aquests atestats policials és una persona “especialista en investigació” que, a més, s’encarrega de fer el seguiment d’uns multireincidents concrets. Així, cada cop que una unitat de qualsevol punt de Catalunya deté algun dels multireincidents identificats, hi ha una persona de referència.
34 multireincidents a la presó
Segons dades dels Mossos d’Esquadra, dels 159 mutireincidents identificats en els darrers mesos, n’hi ha 34 que han ingressat a la presó. Pels responsables policials, l’entrada en un centre penitenciari és un dels objectius principals. “La rellevància de l’ingrés a la presó d’un multireincident no recau en els fets que resolem amb aquesta detenció, sinó en el nombre de delictes que deixarà de fer”, ha afirmat el comissari cap de la Regió Metropolitana de Barcelona, Carles Anfruns.
Sobre la manera d’actuar d’aquest tipus de delinqüents, l’intendent cap de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Metropolitana de Barcelona, Joan Carles Granja, ha remarcat que no es tracta de furtadors. Segons Granja, els identificats són persones que ja inicialment fan servir la violència per aconseguir els objectes que volen sostreure.
El dispositiu estava previst per al mes de març, però la declaració de l’estat d’alarma va fer que s’ajornés fins al juny, coincidint amb el desconfinament progressiu de la població. El conseller d’Interior ha remarcat que “a mesura que anem desconfinant la ciutadania, els índexs delinqüencials van pujant”. Segons dades del departament, entre els mesos de juny i juliol s’han comès 1280 robatoris amb violència o intimidació, la majoria dels quals a la via pública.
Més enllà de l’àmbit policial, el conseller també insistit a reclamar canvis en el Codi penal “per poder treure dels carrers aquests que usen la delinqüència d’una forma habitual”. Torna a alinear-se així amb l’Ajuntament i els fiscals, que ja han fet peticions en la mateixa línia.
