Un equip d’investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), situat a Barcelona, ha rebel·lat com funcionen les cèl·lules de la leucèmia limfàtica crònica, el tipus més comú. Per primera vegada, s’han integrat les diferents capes d’informació i aquest fet ha permès comprendre la malaltia de manera més acurada i completa. A través d’aquesta recerca, s’han identificat quines són les alteracions de les cèl·lules malaltes respecte com es comportaria una cèl·lula sana.

L’estudi s’ha publicat aquest dilluns a la revista científica Nature Medicine i, segons el cap grup recerca Epigenòmica Biomèdica IDIBAPS, Iñaki Martín-Subero, es tracta d’una recerca “sense precedents”. 

Un mapa acurat del funcionament del genoma de la leucèmia

L’estudi ha integrat per primera vegada les diferents capes d’informació molecular que incideixen en la leucèmia i no tant sols una capa d’informació, tal com s’havia fet fins ara. Amb aquest avenç, s’ha aconseguit dibuixar un mapa precís que permet comparar les cèl·lules d’una persona sana amb les d’algú que pateix aquesta malaltia, i identificar regions on es produeixen canvis.

Tres proteïnes, responsables del canvi molecular

Els investigadors han identificat més de 500 zones del genoma que poden canviar la funció si estan afectades per la leucèmia. De fet, el grup de recerca ha anat més enllà i ha descobert que tant sols tres famílies proteiques d’aquest mig miler són les encarregades de modificar la funció de les cèl·lules del genoma.

Aquest és un aspecte molt important de l’estudi, ja que actualment s’estan desenvolupant fàrmacs que han permès inhibir l’acció d’aquestes famílies proteiques.  Amb aquesta informació, Martín-Subero destaca que “podem desenvolupar teràpies molt més específiques per aquestes alteracions” que són “reversibles”.

Un estudi de referència per a científics

La investigació representa un avenç teòric que ha demostrat ser efectiu al laboratori, però, fins al moment, no s’han realitzat assajos clínics en pacients. No obstant això, Martín-Subero assegura que es tracta d'”un primer pas” per aconseguir que, en un futur, es reverteixi la malaltia.

La investigadora Renée Beekman destaca que a partir d’ara, “qualsevol científic pot usar aquestes dades i investigar en el seu camp d’interès, formular noves hipòtesis”.