"Me'l van treure i ja està. Jo veia que la meva mare rebia la carta de vot i jo no i jo volia votar." EMILIO PERALT "Les persones discapacitades també tenim dret a votar, com una persona normal." L'Emilio té 26 anys i en fa cinc que va perdre el dret a vot arran d'un procés d'incapacitació. Com el seu, hi ha molts altres casos, una situació que denuncien entitats com Som Fundació o Dincat, que recorden que el sufragi està recollit en la convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Per això, reclamen que es garanteixi la igualtat d'oportunitats. ANTONI MANUEL FERRER, cap de l'Àrea Jurídica de Som Fundació "Hi ha una certa tendència en aquest moment a sotmetre a aquestes persones a determinades proves de coneixements que a d'altres ciutadans no ens sotmeten". Aquest va ser el cas de la Marta. MARTA DE LA ASUNCIÓN "Algunes preguntes eren normals però hi havia altres preguntes que eren bastant estranyes. Què volien dir les inicials dels partits polítics ." A ella la política li agrada i li interessa i ha anat a votar des dels 18 anys. El 2014, però, un jutge va negar-li aquest dret en considerar-la incapacitada. Els seus pares, que n'havien demanat una incapacitació parcial, van recórrer contra la sentència i finalment l'Audiència de Barcelona els va donar la raó. Mentre no es resolia el tema, ella ha pogut seguir votant. I ara que li han tornat a reconèixer plenament el dret, ja espera que hi torni a haver eleccions. "Diuen que a la tardor però no ho sé..."

Garantir el dret a vot de les persones amb discapacitat intel·lectual és una de les reivindicacions d’entitats com Som Fundació o Dincat, que treballen per la qualitat de vida i els drets d’aquest col·lectiu. Recorden que la convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat recull el dret a vot en igualtat d’oportunitats i que, per tant, la decisió de negar-lo ha d’estar molt fonamentada.

Som Fundació i Dincat treballen, des de fa temps, per ajudar a garantir aquest dret o a recuperar-lo, en el cas de persones que l’han perdut. Reconeixen que, quan els ho preguntes, “la majoria dels nostres usuaris diuen que volen votar”, i reclamen per a ells igualtat d’oportunitats.

En aquest sentit, el cap de l’Àrea Jurídica de Som Fundació denuncia que “ara hi ha una tendència a sotmetre a aquestes persones a determinades proves de coneixements que a altres ciutadans no se sotmeten. És una discriminació perquè a  mi no em van preguntar com funciona el Parlament, per exemple”.

Aquest va ser, precisament, el cas de la Marta de la Asunción. Quan tenia 23 anys, els seus pares van sol·licitar una incapacitació parcial per poder garantir el seu benestar. El jutge, però, va dictaminar una incapacitació total i li va retirar també el dret a vot. Això, després que li fessin preguntes que ella recorda com a “estranyes”, com si podia reconèixer les sigles dels diferents partits polítics.

A ella, la política li agrada i en parla tant a casa com a la feina. Està informada i sempre ha anat a votar. Per això, els seus pares van recórrer aquella sentència i un any i mig després, l’Audiència de Barcelona els ha donat la raó i la Marta torna a tenir plenament reconegut el dret a vot.

Com ella, l’Emilio Peralt, de 26 anys, ha començat els tràmits legals per recuperar el dret a vot que li van treure fa cinc anys sense que el jutge n’hi argumentés les causes. Ell té clar que està prou informat per poder dir la seva i remarca que “les persones discapacitades també tenim dret a votar, com una persona normal“. Per això, ha aprofitat una subvenció de Dincat i l’ajuda de Som Fundació per engegar el procés legal.