Un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) conclou que al metro de Barcelona hi viuen 10.000 bacteris per metre cúbic d’aire. La majoria són microorganismes innocus per a les persones i només un 2 % són potencialment patògens. Segons l’estudi, la qualitat de l’aire a l’aeroport o en un ambulatori és molt pitjor.

Un equip d’investigadors del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) ha elaborat un catàleg dels microogranismes que habiten a les estacions de metro de Barcelona i també a l’interior dels vagons. L’article científic conclou que cada metre cúbic d’aire analitzat conté 10.000 microorganismes, però que només un 2 % són d’origen humà i potencialment patògens. Entre els patògens localitzats hi ha el virus de la grip, els rinovirus i també un fong (“Aspergillus fumigatus”).

Per això asseguren que el metro “no és un punt d’exposició de risc biològic important i els viatgers no són la font principal de microorganismes a l’aire”. Els investigadors veuen l’elevada renovació de l’aire com una de les causes perquè la presència de virus sigui més baixa que en altres estudis fets en espais públics com aeroports o centres de salut.

Xavier Triadó, investigador del CSIC i autor principal de l’estudi, ressalta la importància d’experiments com aquest. “Ens passem el 90 % del temps dins d’espais tancats on l’aire podria ser un canal de transmissió de patògens”. El metro de Barcelona absorbeix el 50 % dels desplaçaments diaris a l’àrea metropolitana i transporta 1,25 milions de viatgers cada dia laborable. Els investigadors asseguren que mesuraments d’aquest tipus podrien ajudar a predir, per exemple, els episodis de grip.

Només un estudi preliminar

L’estudi es titula Bioaerosols in the Barcelona subway system i l’han elaborat un equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Forma part del projecte europeu Improve life, que estudia la qualitat de l’aire per avaluar-la i proposar mesures que la millorin. Els investigadors consideren que els resultats només són una primera aproximació ampliable, i que un seguiment a llarg termini permetria conèixer les dinàmiques i fluctuacions que s’hi produeixen en diferents franges d’un mateix dia o al llarg d’un any.