MONTSERRAT LAPLAZA, arpillera "Fixa't tu, des que se'n va anar als nou anys i fins que va tornar, el patiment dels meus pares! No va tornar fins al 1955. Ell tenia 28 anys i és quan jo el vaig conèixer." El germà de la Montserrat era un nen quan va esclatar la Guerra Civil, i l'any 38 va marxar com a refugiat a Rússia. Allà va viure la Segona Guerra Mundial i no va poder tornar a Catalunya fins que el conflicte va acabar. És un dels records que més commouen la Montserrat i ho ha volgut explicar fent servir el fil i l'agulla. Més amable és el record de la Carme. El naixement del seu nét Nico no va ser fàcil, però va tenir un final feliç. Aquest tros de tela de sac n'explica tot el procés. CARME ARASA, arpillera "Una satisfacció teva. No és per haver-ho fet bé perquè n'hi ha d'altres millor fets que el meu, però és una alegria." Aquestes dones són arpilleres i es reuneixen un cop a la setmana per compartir records i emocions. El procés és simple i el resultat, molt creatiu. MARTA RIBERA, arpillera "Cosint, retallant, buscant en un calaix teles, trossets de cartró, qualsevol cosa. És molt lliure. És imaginació, simplement imaginació." Les arpilleres sorgeixen a Xile durant la dictadura de Pinochet. Les dones feien servir aquesta tècnica tèxtil per donar a conèixer la situació de repressió. Però amb els anys ha evolucionat i ara és una forma de treball personal. MARIONA ZARAGOZA, dinamitzadora del Casal de Barri Congrés - Indians "Treballar el record, les emocions, l'autoestima i també una forma de treball en grup en la mesura de que es poden compartir experiències i fer reivindicacions de forma col·lectiva. També està molt lligat a reivindicacions de tipus social." En aquest cas, els tapissos mostren les petites històries de vida del grup d'arpilleres del Casal de Barri Congrés - Indians i de la Fundació Ateneu de San Roc.

Un tros de tela de sac pot servir de teràpia perquè s’hi poden expressar idees i també alliberar experiències viscudes, emocions, tristeses o desitjos. Les arpilleres ho saben bé i ho demostren en aquesta exposició que es pot veure aquests dies al Casal de Barri Congrés – Indians.