Missatges com aquest, alertant d'un possible i imminent atemptat terrorista, són habituals a les xarxes socials des de fa mesos i es multipliquen cada cop que s'acosta un pont o un dia festiu. Circulen sobretot per Twitter i per WhatsApp i la majoria asseguren que la informació prové d'una font fiable, gairebé sempre un amic, familiar o conegut que treballa en algun cos policial. ISMAEL PEÑA, expert en societat de la informació i xarxes socials "Ens creiem que Facebook, o creiem que Twitter, o creiem que el WhatsApp són esferes privades i els donem aquesta mena d'àurea de confiança que ni molt menys es mereixen, entre altres coses perquè són esferes públiques." Una història que, segons la policia, ha generat força neguit en els darrers dies és la d'una noia que, suposadament, va tornar la cartera a un àrab que se l'havia deixat en un bar. En agraïment, l'home li va recomanar que no anés en metro el dia 1 maig. El relat ha estat rotundament desmentit per la policia, que assegura que es tracta d'un rumor fals. ANTONIO NAVARRO, portaveu de la Policia Nacional "La policia fa un seguiment acurat de tot el contingut, però ja d'entrada es veu que quan no ve d'una font oficial i ve d'aquesta manera, que és el mateix format, el mateix to amenaçador i alarmista, no n'hem de fer cap cas ni canviar els nostres itineraris ni la nostra rutina." En alguns missatges es diu, també, que s'ha apujat l'alerta per amenaça terrorista, una informació que tampoc no és certa. Des de la policia, remarquen que, si això fos així, la informació sortiria d'una font oficial, i no d'una conversa informal a les xarxes socials. Des dels atemptats de 'Charlie Hebdo', res no ha canviat, el nivell d'alerta es manté al quatre, d'una escala de cinc.

A les portes del cap de setmana de l’1 de maig, el volum dels missatges en què s’avisa d’un eventual atemptat s’ha multiplicat a les xarxes socials. Es tracta sobretot de tuits o whatsapps en què gairebé sempre s’afirma que la informació prové d’una font fiable, ja sigui un amic, familiar o conegut amb contactes a la policia, o un mitjà de comunicació. Segons Ismael Peña, expert en societat de la informació i xarxes socials, és precisament el fet que ho rebem d’algú que coneixem el que fa que molts receptors s’ho creguin. Peña remarca que “ens creiem que Facebook, Twitter o WhatsApp són esferes privades i  els donem aquesta mena d’àurea de confiança que ni molt menys es mereixen, entre altres coses perquè són esferes públiques”.

Per la seva banda, des de la Policia Nacional adverteixen que aquests missatges no són reals. El portaveu del cos a Catalunya, Antonio Navarro, ha explicat que els avisos policials o que afecten la seguretat pública es difonen sempre per vies oficials i ha precisat que és important no fer cas del que circula per la xarxa i, sobretot, no contribuir a fer-ne difusió. Malgrat que, segons ha dit, fan el seguiment de tots els continguts que es publiquen a la xarxa, en molts casos és fàcil de detectar que són falsos perquè “és el mateix format, el mateix to amenaçador i alarmista”. Per tant, diu, “no n’hem de fer cap cas ni canviar els nostres itineraris ni la nostra rutina.”

Més enllà d’amenaces contra espais o centres comercials, en alguns missatges es diu també que s’ha apujat l’alerta per amenaça terrorista, una informació que tampoc no és certa. El nivell es manté estable des dels atemptats de ‘Charlie Hebdo‘ i se situa al quatre, d’una escala de cinc.