En hores de més trànsit aquí els decibels superen en 15 punts els nivells recomanats per l'OMS. A més de la via Laietana, la contaminació acústica també afecta especialment l'avinguda Diagonal, la Gran Via, l'avinguda de Sarrià i el carrer d'Aragó. NÚRIA SALVÀ, portaveu de GAES "Barcelona és una de els ciutats més sorolloses conjuntament amb Madrid. Realment tenim uns índexs d'exposició al soroll més elevats de l'habitual." Quatre de cada 10 barcelonins conviuen amb nivells de soroll superiors als recomanats, més de 65 decibels durant dues hores al dia. Diversos estudis alerten que poden tenir efectes en la salut, com ara trastorns cardiovasculars, problemes de concentració i canvis en l'estat d'ànim. Però tot i les molèsties que pot causar el soroll a la via pública, des de l'Associació Catalana contra la Contaminació Acústica expliquen que de les 3.000 queixes que reben cada any, el 60 per cent corresponen a actituds incíviques dels veïns, seguit dels sorolls de locals comercials i d'oci nocturn. Denuncien que la legislació catalana sobre la matèria tombi gran part de les denúncies de particulars. LLUÍS GALLARDO, Associació Catalana contra la Contaminació Acústica "La gent es resgina perquè amb la llei a la mà no els dóna la raó, i acaben marxant de casa o buscant-se la vida." Des de l'Ajuntament expliquen que controlen amb sonòmetres les zones d'oci i que mantenen en alerta els responsables dels locals per evitar les molèsties que es puguin crear a les portes dels establiments.

15 punts per sobre de la recomanació de l’OMS

Als carrers de Barcelona trobem nivells de contaminació acústica d’entre els 70 i el 90 decibels en les vies principals amb major volum de vehicles, i la converteix en una de les ciutats més sorolloses de l’estat espanyol. La Gran Via, l’avinguda Diagonal, la via Laietana o l’avinguda de Sarrià són alguns dels carrers més afectats. Per combatre-ho, des de l’Ajuntament recorden que fa anys que s’instal·la un paviment antisonor als carrers de la ciutat per reduir les molèsties  que causa el trànsit.

60% de les quixes per l’incivisme dels veïns

Els ciutadans, però, no centren les seves queixes en els sorolls del trànsit, sinó en els que provoquen els veïns. “El 60% de les 3.000 queixes que rebem cada any són per l’incivisme dels veïns, seguides de les molèsties acústiques dels locals comercials i els d’oci nocturn”, explica Lluís Gallardo, l’advocat de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica.

Gallardo també ha denunciat que “l’actual legislació catalana sobre la matèria ha retallat drets als ciutadans”. Considera que la llei “està redactada de manera confusa i que des del 2012 s’estan perdent la majoria de les denúncies fetes per contaminació acústica.” L’advocat explica que això no ha fet baixar el número de queixes, però sí la resignació de la ciutadania.

Efectes del soroll en la salut

El darrer estudi de GAES destaca els perills als quals està sotmesa la nostra salut auditiva i diu que quasi un 50% dels catalans viu amb nivells de soroll a casa o al barri per sobre dels que recomana l’OMS. “Tenim uns índex d’exposició al soroll més elevats del que és habitual. Barcelona i Madrid són de les ciutat més sorolloses de l’estat espanyol”, explica la Núria Salvà, portaveu de GAES.

L’estudi avisa del risc que suposa per a la salut aquest excés de soroll, especialment als llocs de treball. Un 40% dels catalans està exposat a nivells elevats de soroll a la feina, però només el 7% pren mesures per protegir-se’n. Aquest excés pot comportar problemes de concentració, d’estat d’ànim o, fins i tot, malalties cardiovasculars. “Per cada decibel de més de 65, augmenten en un 5% els ingressos hospitalaris per problemes de cor”, assegura Salvà.

D’altra banda, dormir és un dels moments en què el soroll més ens afecta. El camió de la brossa, els crits al carrer o les converses dels veïns, dificulten el descans del 16,5% de la població, una situació que perceben més les dones que els homes. Per tal de prevenir exposicions que puguin afectar el nostre sistema auditiu, es recomana aplicar pràctiques saludables, com ara dur taps a les orelles, evitar els espais sorollos i procurar que el volum dels auriculars no superi el 60%.