L’informe analitza el grau d’incorporació de la població immigrada a la societat catalana des de principis del segle XXI. Segons les dades que se’n desprenen hi ha diferències i desigualtats significatives entre la població autòctona i la població estrangera que ha arribat en la última dècada. Així per exemple, mentre que la mitjana de la taxa d’atur entre els ciutadans autòctons és del 15,8%, en el cas de la població estrangera la xifra es dispara fins al 34,3%. Les diferències també es perceben quant al salari, que en el cas de la població autòctona és de 28.845,7 euros bruts anuals de mitjana, uns 10.000 euros més que el que cobren els estrangers.
Una de les aportacions extra que fa l’informe és que s’han complementat les dades estadístiques amb una anàlisi qualitativa de la percepció de les persones que han protagonitzat el fet migratori. Les persones entrevistades han coincidit a assenyalar les dificultats per sentir-se efectivament integrades. Hi ha alguns testimonis que ressalten el caràcter tancat dels catalans, i d’altres expliquen que pel fet de ser estrangers no es valoren tant les opinions que tenen.
Entre els factors clau que l’estudi assenyala per afavorir la integració hi ha la llengua, el treball i les xarxes socials. Amb aquests tres elements satisfets, els nouvinguts se senten prou equipats per iniciar el procés d’integració.
Pel que fa a l’anàlisi de com les institucions afronten el repte de la immigració, els autors del document recomanen a les administracions que “traslladin l’èmfasi de l’acolliment conjuntural al procés d’integració en tota la complexitat”, i entendre que més enllà de fer polítiques d’immigració el que calen són “polítiques de ciutadania plena en una societat complexa i diversa”.
