Segons l’estudi Crisi, trajectòries socials i educació, l’impacte més gran de la crisi des que va esclatar el 2008 no és la dinàmica de desclassament sinó la pèrdua progressiva de benestar. Entre el 2003 i el 2009, el 38% dels catalans han empobrit i el 36% ha viscut trajectòries de vulnerabilitat social (descens de renda, de classe o d’estatus laboral). D’altra banda, l’informe, elaborat per Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació a la Universitat de Barcelona i, i Antoni Marín Saldo, sociòleg i estadista, assegura que l’educació es torna a confirmar com el principal factor neutralitzador del classisme d’origen i esdevé la clau de les oportunitats socials pels qui assoleixen nivells educatius terciaris o superiors. Amb l’FP superior es redueix el 29% el risc vulnerable i amb un grau universitari es redueix el 70%.

El document també alerta que per primera vegada a Catalunya, els estudis secundaris no són suficients per protegir-se de la vulnerabilitat social. L’expansió creixent de l’educació terciària (FP superior i estudis universitaris) la converteix en el nou llindar del benestar. No n’hi ha prou d’assolir un nivell de secundària (ESO, FP inicial i mitjana o batxillerat), sinó que cal especialitzar-se en l’educació terciària.

Les dades també indiquen que les trajectòries de vulnerabilitat no estan condicionades per l’origen social dels individus, sinó per altres factors com el sexe, l’edat i el nivell educatiu. De fet, el risc de vulnerabilitat afecta el 40% de les dones i el 31% dels homes.

Fins ara, Catalunya tradicionalment s’havia mantingut en la franja moderada de desigualtat social, però amb la crisi actual passa a formar part del grup de països amb més desigualtats. Entre el 2005 i el 2010, la desigualtat de renda va augmentar a casa nostra el 23%. Tot i aquest increment de la desigualtat, Catalunya té una estructura social menys classista i ofereix més igualtat d’oportunitats que altres països europeus.