Un grup de dones decideix, per primer cop, robar al supermercat. En plena crisi econòmica els preus s'apugen i els protagonistes de la història no en tenen ni per comprar menjar. GEMMA CUNÍ, actriu "I a partir d'aquí, doncs perquè el meu marit no se n'assabenti perquè és molt legalista i va sempre amb la llei i tot això, doncs bé, comença un merder d'embarassos pel mig perquè ens amaguem el menjar a la panxa, que si va de part perquè se li cau la bossa que porta." "Ai ràpid que li surt la criatura, deixeu-me deixeu-me a mi. Està naixent ràpid ràpid." Per començar l'any, l'Elenc Teatral J.V. Foix ha triat una text sobre les dificultats que té la classe obrera per tirar endavant. L'obra la va escriure el premi Nobel de literatura Dario Fo el 1974 i, 40 anys més tard, segueix sent de plena actualitat. JOSÉ MANUEL CASASNOVAS, actor "El que va passar aquest estiu per la crisi, aquests sindicalistes i gent que havia robat al supermercat i les seves dones... i aquí justament és això, en pla comèdia, lògicament." CARLES CUNÍ, actor "Plasma una miqueta aquesta situació d'indignació que la gent pateix, no? Ens cusen per tot arreu i al final has de petar." -I tu ara no hauries d'estar treballant? -Què hi fas, aquí? La història és plena de situacions molt difícils per als personatges que mostren la injustícia social que viuen la majoria dels ciutadans en temps de crisi. QUIM CASAS, actor "Ens faran fora tots, estem molt indignats, no tenim diners per pagar les hipoteques, ni la llum, ni el gas i estem molt indignats, molt enfadats." FREDERIC QUERALT, actor "És una manera divertida de sentir una crítica actual, de veure una realitat, una crisi, que els poder capitalistes són els que afavoreixen això, però somrient." L'obra es tornarà a representar el 23 de març, Dia Internacional del Teatre i també per la Festa Major de Sarrià.

En el 10è aniversari, l’Elenc Teatral J.V. Foix ha escollit l’obra ‘Aquí no paga ningú’, una peça reivindicativa escrita per l’italià Dario Fo que critica el funcionament de la nostra societat i les injustícies que s’hi produeixen, però sense perdre el sentit de l’humor.