Foto: Albert Cadanet (Arxiu ACN)

(ACN) Un jove ha estat jutjat aquest dilluns en un jutjat penal de Barcelona per presumptament haver impedit una manifestació monàrquica durant una visita del rei d’Espanya a la capital catalana l’octubre del 2020. La fiscalia li demana dos anys i mig de presó per coaccions, per impedir el dret fonamental de manifestació amb l’agreujant d’abús de superioritat i discriminació ideològica.

El 9 d’octubre del 2020 el rei Felip VI i el president espanyol, Pedro Sánchez, van presidir a l’Estació de França l’entrega dels premis BNEW. Al voltant es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics, amb un fort dispositiu policial. Per la seva banda, l’associació Concordia Real Española va fer crides a mobilitzar-se a favor del rei. En un moment determinat van aparèixer a la zona una desena de persones a favor de la monarquia amb banderes espanyoles i una pancarta que deia “Espanya us estima”.

Molts dels concentrats independentistes van rodejar aquest petit grup, es van produir empentes, cops i insults, a més de llençar-los aigua amb pintura. Una de les dones duia una bandera espanyola en què li van pintar una creu amb un esprai. Segons la fiscalia, l’acusat va pintar aquesta creu i va ser un dels que va donar cops i insultar els promonàrquics. Quan els antiavalots dels Mossos van evacuar el grup promonàrquic, alguns manifestants els van seguir, i l’acusat hauria pintat un cotxe de la Guàrdia Urbana amb el missatge “puta poli”.

L’acusat nega els fets

El jove ha negat els fets. En el judici ha explicat que va quedar amb uns amics per anar a la mobilització antimonàrquica. Com que aquests van arribar molt tard perquè van ser identificats pels Mossos, van decidir anar directament a dinar. No obstant això, quan ja marxaven, van ser identificats de nou i allà teòricament van sancionar un dels joves i van trobar-li un esprai a l’acusat, tot i que no consta policialment. Ni l’acusat ni un amic seu s’han reconegut en una foto de la policia.

En canvi, diversos mossos de la brigada d’informació l’han identificat clarament. Han explicat que van veure com els independentistes rodejaven els promonàrquics i van demanar als antiavalots que evacuessin els espanyolistes. Entre quatre agents van anar seguint visualment l’acusat gràcies a la roba que duia, han explicat, a qui havien vist pintar amb esprai la bandera espanyola. També el van veure pintar el cotxe policial i com es treia la dessuadora i la guardava a la motxilla.

Quan el carrer ja s’havia reobert al trànsit, perquè l’acte del rei s’havia acabat, els manifestants es van dispersar i va ser aleshores quan els agents d’informació van demanar als antiavalots que identifiquessin i escorcollessin l’acusat.

La defensa al·lega llacunes i contradiccions dels Mossos d’Esquadra

La defensa ha volgut remarcar que la investigació va tenir algunes llacunes, ja que inicialment s’acusava l’acusat de danys, però finalment ni la dona afectada ni l’associació convocant han reclamat, i tampoc ho ha fet la Guàrdia Urbana pel cotxe pintat. La lletrada també ha destacat que la suposada víctima va dir a instrucció que l’havien insultat i colpejat, i aquest dilluns ho ha negat durant el judici.

També ha dit que l’Audiència de Barcelona va vetar algunes diligències que proposava el jutge instructor en considerar-ho una investigació prospectiva. Per últim, ha remarcat algunes contradiccions que han sostingut els Mossos d’Esquadra. L’advocada demana l‘absolució o com a alternativa, una pena menor per dilacions indegudes.