En la compareixença de l’11 de gener Sànchez va admetre davant el jutge que sabia que el referèndum l’havia prohibit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però va explicar: “Potser el meu error va ser pensar que, com ja va passar en la consulta del 9-N, hi hauria una prohibició que faria que aquest acte definit com a referèndum no tindria unes conseqüències legals i que hi hauria una acció proporcionada, una acció d’oportunitat dels cossos i forces de seguretat que l’únic que garantirien era que no hi hagués incidents”.
Bona part de la declaració, però, es va basar en les concentracions del 20-S davant el Departament d’Economia. Sànchez es va reafirmar que era una mobilització pacífica i que tant ell com Cuixart van pujar dalt dels cotxes de la Guàrdia Civil per comunicar als concentrats que marxessin cap a casa seva. En aquest sentit, el fiscal li insisteix que el tinent que va declarar va assegurar que no els ho havia permès i Sànchez li va contestar: “Jo li vaig comunicar al tinent que l’únic lloc que teníem era aquell. Jo no li vaig donar autorització i ell no me la va donar. No tenia cap voluntat de menysprear la Guàrdia Civil”.
Junqueras: “Hi ha recorregut ampli fins i tot en l’àmbit de la Constitució”
El vicepresident del govern Puigdemont, Oriol Junqueras, va explicar davant Llarena que “hi ha recorregut ampli fins i tot en l’àmbit de la Constitució i de les seves possibles interpretacions”. Es tracta de la declaració de l’1 de desembre en què Junqueras va comparèixer amb la resta de consellers i només va respondre les preguntes del seu advocat. Va assegurar que assumia les conseqüències de l’aplicació del 155 i va demanar la llibertat per poder participar de la campanya del 21-D, en què era el candidat de la llista d’ERC. També va reiterar el seu rebuig a la violència “per raons de formació, ètica, moral, educació, també per creences religioses”.
