Imatge de l'autor/a
Marta Martorell

En la compareixença de l’11 de gener Sànchez va admetre davant el jutge que sabia que el referèndum l’havia prohibit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però va explicar: “Potser el meu error va ser pensar que, com ja va passar en la consulta del 9-N, hi hauria una prohibició que faria que aquest acte definit com a referèndum no tindria unes conseqüències legals i que hi hauria una acció proporcionada, una acció d’oportunitat dels cossos i forces de seguretat que l’únic que garantirien era que no hi hagués incidents”.

Bona part de la declaració, però, es va basar en les concentracions del 20-S davant el Departament d’Economia. Sànchez es va reafirmar que era una mobilització pacífica i que tant ell com Cuixart van pujar dalt dels cotxes de la Guàrdia Civil per comunicar als concentrats que marxessin cap a casa seva. En aquest sentit, el fiscal li insisteix que el tinent que va declarar va assegurar que no els ho havia permès i Sànchez li va contestar: “Jo li vaig comunicar al tinent que l’únic lloc que teníem era aquell. Jo no li vaig donar autorització i ell no me la va donar. No tenia cap voluntat de menysprear la Guàrdia Civil”. 

Junqueras: “Hi ha recorregut ampli fins i tot en l’àmbit de la Constitució”

El vicepresident del govern Puigdemont, Oriol Junqueras, va explicar davant Llarena que “hi ha recorregut ampli fins i tot en l’àmbit de la Constitució i de les seves possibles interpretacions”. Es tracta de la declaració de l’1 de desembre en què Junqueras va comparèixer amb la resta de consellers i només va respondre les preguntes del seu advocat. Va assegurar que assumia les conseqüències de l’aplicació del 155 i va demanar la llibertat per poder participar de la campanya del 21-D, en què era el candidat de la llista d’ERC. També va reiterar el seu rebuig a la violència “per raons de formació, ètica, moral, educació, també per creences religioses”.