(ACN) L’execució de Salvador Puig Antich, que va morir al garrot vil el 2 de març del 1974, s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i, fins i tot, a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració“. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina María Servini, la família de l’activista i l’advocada, Magda Oranich, expliquen que ja “no hi poden fer absolutament res”.
En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa María Servini va sol·licitar el novembre del 2014 la detenció i extradició d’una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.
Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, va argumentar que els “hipotètics” crims ja havien prescrit, que en qualsevol cas s’haurien de jutjar a Espanya, i que la pena de mort “als anys 70 estava prevista al Codi penal” i, per tant, qui la signava “no cometia un delicte”.
“No tenim a qui imputar-li el delicte”
Servini lamenta la manca de col·laboració de les autoritats espanyoles en la seva querella. A més, des que es va iniciar la petició, ara fa 10 anys, ja han mort els quatre ministres imputats per la pena de mort de Puig Antich. Només està viu el jutge ponent de la sentència, Carlos Rey González, que l’any passat es va jubilar com a professor de dret a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). La seva extradició també ha estat denegada. “No tenim a qui imputar-li el delicte, perquè han mort tots els imputats”, lamenta María Servini.
La jutgessa argentina admet que “no hi ha manera d’obrir això” un cop han mort els imputats, perquè ho prohibeix la legislació del país andí. “No podem fer absolutament res. És una pena, és una frustració, per a nosaltres que hem treballat amb tant afany”.
Les germanes tampoc hi confien
Abans d’acudir a l’Argentina, la família de Salvador Puig Antich ja va intentar portar el cas a la justícia espanyola, però tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional van rebutjar la revisió de la condemna a mort en dues ocasions. El mateix camí va seguir al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va al·legar que en el moment de l’execució Espanya no havia subscrit els tractats europeus i, per tant, quedava fora de la jurisdicció d’Estrasburg.
Les quatre germanes també es van querellar, juntament amb el govern municipal d’Ada Colau, contra el llavors jutge Carlos Rey, però l’Audiència de Barcelona també va arxivar-la emparant-se en la Llei d’amnistia del 77.
“En l’aspecte judicial, hem perdut”
Imma Puig Antich assegura que s’ha intentat fer tot, però que, en l’aspecte judicial, “de moment, hem perdut”. I en aquest punt afegeix: “El que no hem perdut és que el Salvador no passi a la història com un assassí, un cremador de boscos, un delinqüent, que és el que volia l’Estat”. Carme Puig Antich lamenta les “traves” que s’han posat des d’Espanya.
La família tampoc no confia en la nova llei de memòria democràtica espanyola, aprovada l’octubre del 2022.
Oranich, “satisfeta” de la feina que s’ha fet per no caure en l’oblit
Magda Oranich va participar, ara fa 50 anys, de l’estratègia de defensa amb els seus advocats, prèviament al Consell de Guerra que va condemnar Salvador Puig Antich al garrot vil. Mig segle després, diu que té sentiments contradictoris: per una banda, “trista de recordar”; per l’altra, “satisfeta” de la feina que s’ha fet per no caure en l’oblit. “Si el Salvador ho pogués veure en algun lloc, estaria content que la seva memòria recorda un acte tan brutal com aquella execució al garrot vil i sense proves”, assegura.
La llei d’amnistia, una arma de doble tall
Oranich també assegura que va sentir “satisfacció” quan es va aprovar la Llei d’amnistia del 77. No obstant això, també admet una “frustració molt gran” perquè s’hagi convertit en una arma de doble tall i en el principal obstacle per investigar els crims del franquisme.
Malgrat tot, creu que la nova llei de memòria democràtica de l’Estat “obre alguna porta més”. Ja no per jutjar-ne els responsables, perquè molts d’ells han mort, però sí que “podria ajudar almenys a compensar”.
