El col·lectiu Tanquem els CIE ha presentat l’informe ‘La vida en la Necrofrontera’, elaborat per Caminando Fronteras, un col·lectiu que treballa construint xarxes en les zones frontereres. Aquest informe pretén trencar el silenci sobre la deshumanització al voltant de les persones que migren i denuncia que en tot el 2018 i el primer quadrimestre de 2019 van morir 1.020 persones al mar. D’aquestes, només se n’ha pogut rescatar el cos de 204. Un altre dels drames amb què també conviuen les famílies i comunitats de migrants.
Caminando Fronteras critica que les polítiques migratòries dels estats europeus són “polítiques de mort” i defensen la creació d’un nou tipus de pensament polític “enfocat a la vida”. A més, sentencien també que aquestes polítiques “segresten la democràcia” perquè alimenten el “racisme estructural i institucionalitzat.”
Xarxes de resistència
Segons l’activista de l’associació, Helena Maleno, la vida a les zones frontereres és com en una zona de guerra. Maleno denuncia que es vulneren els drets de moltes persones, però destaca que alhora es creen zones de vida, especialment gràcies a les xarxes humanes de solidaritat.
Maleno explica que és un espai “de mort i violència però també de molta valentia”, en què alguns col·lectius s’autoorganitzen per poder creuar la frontera en pastera, al marge de l’economia de cadascú, i en què sorgeixen moltes xarxes de dones que es donen suport per fer front a la violència sexual. En definitiva, xarxes que serveixen també per compartir informació i contribuir a la solidaritat entre migrants que volen creuar la frontera.
