L’any 2008 a Catalunya hi havia 15 centres privats de reproducció assistida. Vuit anys després, el 2016, el nombre d’aquestes clíniques va arribar als 33, més del doble. A Barcelona, i durant el mateix període, la tendència ha estat la mateixa: s’ha passat dels 12 als 21 centres. Són dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, que atribueix aquest augment a dos factors. D’entrada, al fet que moltes dones esperen a ser mares més enllà dels quaranta, amb els problemes de fertilitat que això comporta; i després, que la flexibilitat de les lleis espanyoles afavoreix la demanda d’aquests tractaments per part de dones d’altres països com França, Itàlia o Alemanya, on la legislació en aquest sector és més restrictiva. Només a Espanya durant el 2016, van néixer més de 37.500 infants gràcies a les tècniques de reproducció assistida.
Canvi de perfil de les pacients
Buenaventura Coroleu, cap de servei de medicina reproductiva Dexeus Dona, assegura que fa quinze anys, el perfil que més sovintejava al seu centre era el d’una parella heterosexual al voltant dels 32 o 33 anys amb problemes de fertilitat d’algun dels membres. Actualment, diu Coroleu, amb els nous models de família això ha canviat i ara “la mitjana d’edat de les dones a qui atenem se situa entre els 39 i els 40 anys“. També venen més dones soles i parelles de dones. Segons aquest especialista, a partir dels quaranta anys les possibilitats de quedar-se embarassada és d’un 6 % o 7 % amb una probabilitat d’avortament d’un 35 % o 45 %. Això fa que moltes dones recorrin a diferents tècniques com la inseminació artificial o la fecundació in vitro per aconseguir quedar embarassades. Que la maternitat és cada cop més tardana ho corrobora també la demanda creixent d’un altre servei d’aquest tipus de clíniques, el de congelació d’òvuls per part de dones que se situen en la trentena.
Manca de planificació de les administracions
El cap de servei de medicina reproductiva Dexeus Dona afirma que si cada vegada hi ha més centres privats és perquè la sanitat pública no és capaç d’assumir les necessitats actuals de la població pel que fa a la reproducció assistida. A banda, Coroleu apunta que al darrere d’aquest increment dels centres també hi ha una manca de polítiques públiques que potenciïn la maternitat en edats de màxima fertilitat, entre els 20 i els 30 anys. Aquest especialista especifica que en països com Àustria o Alemanya s’ajuda a les mares treballadores econòmicament afavorint la maternitat.
