Els fets van passat la nit d’un diumenge de març de 2010 quan dos homes van discutir en un bar de Barcelona. La discussió va derivar en una baralla al llarg de la qual l’acusat, seriosament afectat per l’alcohol, va fer caure a terra la víctima i li va seguir donant puntades de peu a la cara i al cap durant 10 o 15 minuts. Les greus lesions que va provocar a la víctima van fer que morís a l’hospital l’endemà.
El veredicte del jurat, ara avalat pel Suprem, va condemnar l’acusat per lesions i homicidi imprudent, però va descartar l’homicidi intencionat, que és un delicte molt més greu. Segons l’opinió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aquella sentència del jurat faltava a la lògica en excloure la intenció de matar del condemnat basant-se únicament que no només es va copejar la víctima al cap.
No obstant això, el Suprem respon que la crítica a la sentència és fruit d’una lectura no respectuosa i recorda que, segons el jurat, la confusió -pròpia de l’embriaguesa de l’acusat- el va portar a copejar indiscriminadament la víctima sense discernir el risc que això suposava per a la seva vida.
