La primera recomanació demana una certa previsió, ja que és tractar d’acostumar l’animal als sorolls forts progressivament durant uns mesos, és a dir, fer una dessensibilització del gos. Segons la veterinària Maria Piferrer, el millor és que el propietari exposi el gos a un soroll similar al d’un petard d’intensitat baixa, i que en qüestió de dies o setmanes, vagi pujant la intensitat. Aquesta pràctica requereix temps, s’hauria de començar al febrer perquè quan arribi la revetlla de Sant Joan l’animal ja s’hi hagi acostumat.
Feromones i complements nutricionals, solucions sense efectes secundaris
Però si no s’ha fet aquest treball previ, hi ha diverses alternatives. Una d’aquestes és la utilització de feromones, ja sigui a través d’un difusor o bé d’un collar. Les feromones són imperceptibles per a les persones, però relaxen el gos en l’ambient en què està. Una altra possibilitat és subministrar amb el menjar complements nutricionals que actuen en diferents àmbits i que també tenen un efecte relaxant.
Per últim, la solució més dràstica són els medicaments forts, però cal tenir en compte que poden tenir contraindicacions o efectes secundaris. Per això, només es poden donar sota la supervisió del veterinari perquè ell haurà de calcular la dosi segons l’estat de salut de l’animal.
Conductes a evitar i mala praxi
Piferrer també recalca que cal evitar exposar molt directament l’animal al soroll. “No funciona mai agafar un gos i deixar-lo enmig dels petards, el que fa és que l’animal es torni boig fins al punt que s’arriben a bloquejar i es deixen caure totalment desplomats”.
Per això, el consell és aïllar l’animal del soroll en la mesura que sigui possible. A casa es recomana tancar finestres i persianes i posar la televisió o música per camuflar el soroll dels petards. D’aquesta manera, l’animal tindrà un ambient més protegit en què se sentirà més còmode.
