La Nala fa vuit mesos que viu amb l'Eva. La va trobar abandonada quan tenia tres setmanes i ara ha decidit posar-li un microxip. EVA ZAFRA "Em sembla bé que un animal estigui identificat, ja que és la meva responsabilitat i en cas de pèrdua, em truquin a mi i la pugui trobar." Aquest cas, però, és minoritari. Segons la Fundació FAADA, a Catalunya només el 4% dels gats porten xip. HELENA BOIX, veterinària "Sempre hi ha la tendència que com que el gat no surt de casa no es pot perdre. Llavors per això costa més." Ara bé, la situació canvia quan es tracta de gossos. N'hi ha més que estan identificats i censats a un registre, concretament, un de cada tres. MARIA DEL CARME ROMERO "Jo el vaig recollir de la gossera, ja portava xip, el van castrar i des del primer moment ja porta xip." ARIADNA SÁNCHEZ "La vaig agafar en cinc setmanes d'un particular, era molt petitona. Als tres mesos ja tenia les vacunes i vam acabar posant-li el xip." Les associacions animalistes diuen que aquestes dades són preocupants, ja que la llei de protecció d'animals obliga a posar xip a gossos i gats des de fa 16 anys. La Fundació FAADA ho atribueix a les cries il·legals de particulars. ALBA JORNET, Fundació FAADA "Si tu vas a un criador legalitzat, te'l dóna amb xip i identificat, és a dir, donat d'alta. Si vas a una protectora a adoptar-lo evidentment també. D'on treus un animal sense xip? Doncs d'un particular que li ha criat la gata o la gossa. Potser no ho fa amb mala fe però està provocant un problema d'abandonament." I els principals afectats de tot plegat són les protectores que contínuament reben gossos abandonats. A La Lliga només una quarta part dels qui arriben tenen xip. ENRIC SOLÉ, La Lliga Protectora d'Animals i Plantes de Barcelona "Això té una incidència econòmica molt important i a part tota la resta de temes vinculats directament amb crisi com ara que socis i padrins van retallant aportacions o es donen de baixa, les ajudes que vénen de les administracions són petites". En aquesta protectora es necessiten cada dia uns 1.200 euros per mantenir els 250 gats i el centenar de gossos que hi viuen i que, dia rere dia, esperen que una família els adopti.
Una de les membres de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), Alba Jornet, assegura que “un criador legalitzat et dóna l’animal amb xip i identificat, és a dir, donat d’alta; i si vas a una protectora a adoptar-lo, evidentment també”. Per tant, tal com assegura Jornet, “un animal sense xip surt d’un particular que li ha criat la gata o la gossa”.
Segons FAADA, a Catalunya només el 4% dels gats porten xip. Les dades referents als gossos milloren. Concretament, un de cada tres gossos en porta. Tot i així, les associacions animalistes continuen veient la dada preocupant, ja que la Llei de protecció dels animals obliga a posar xip a gossos i gats des de 1998, és a dir, des de fa 16 anys. Els principals afectats són les protectores d’animals. Per exemple, només el 25% dels gossos que arriben a la protectora d’animals de Barcelona porta xip, mentre que de gats només en porten el 5%. Sense xip, l’entitat no sap res de l’animal que ha recollit i ni tan sols el pot tractar d’acord amb les seves necessitats.
Campanya “Sóc responsable”
Per incentivar la identificació i l’esterilització de gossos, gats i fures, la FAADA ha engegat la tercera campanya “Sóc responsable”. La campanya, que s’allargarà fins al proper 30 de maig, té el suport de més d’un centenar de centres veterinaris de tot Catalunya que oferiran tarifes especials per facilitar la identificació i l’esterilització dels animals de companyia. Els descomptes varien en funció del centre veterinari, però oscil·len entre el 30 i el 50%.
L’objectiu principal de la iniciativa és identificar el màxim nombre d’animals, ja que és obligació per llei, i alhora facilitar-ne l’esterilització. D’aquesta manera, es vol conscienciar la població sobre la necessitat de controlar la natalitat de gossos, gats i fures i evitar la superpoblació i les elevades xifres d’abandonament que hi ha en aquests moments al nostre país.
Tots els propietaris interessats han d’inscriure el seu animal al web de la campanya “Sóc responsable”. A partir d’aquí, se’ls atorga un número de referència que hauran de facilitar als veterinaris a l’hora de demanar pressupost o hora per a la intervenció.
Beneficis de la identificació amb xip
La identificació amb microxip, la xapa identificava i el cens municipal són obligatoris a tot l’estat. És una pràctica fonamental per poder recuperar l’animal en cas de pèrdua. La col·locació és senzilla, ràpida i duradora. De fet, els microxips estan preparats per durar tota la vida de l’animal, però, a més, estan recoberts d’una càpsula de vidre biocompatible que en garanteix la innocuïtat. També conté dades en un codi alfanumèric estandarditzat que permet accedir a la informació del propietari ràpidament. D’aquí la importància d’actualitzar les dades en cas de canvi de propietari o defunció de l’animal. El registre públic actual és l’ANICOM, que va impulsar la Generalitat de Catalunya.
Beneficis de l’esterilització per als animals
Si s’esterilitza una femella, s’eviten infeccions bacterianes d’úter, quists, tumors ovàrics o mamaris, transmissions de leucèmia i immunodeficiència en gates, fugides i embarassos no desitjats o bé males olors i secrecions sanguinolentes durant el zel. En el cas dels mascles, se’ls prevenen tumors prostàtics, prostatitis testiculars o anals, la transmissió de leucèmia i immunodeficiència en gats, a més de fugides, baralles i comportaments no desitjats i perillosos com ara l’agressivitat.
Amb tot plegat, la campanya també pretén desmentir mites i llegendes pel que fa l’esterilització dels animals, com ara que s’engreixen, que els canvia el caràcter o bé que per a una femella és bo que criï un cop. Segons la fundació FAADA, l’esterilització no predisposa l’obesitat ni afecta el caràcter. Tot el contrari, sovint pot modificar alguns conductes negatives, com en el cas dels mascles agressius.
També és fals que les femelles hagin de criar un cop a la vida per mantenir-se sanes. La responsable de la campanya, Alba Jornet, alerta que “cal tenir clar que la sexualitat dels animals és diferent de la de l’humà i que està totalment dictada per les hormones”.
