Fa poc més d'un any que ja no se sent sol a Barcelona. Es troba amb la que considera la seva mare catalana com a mínim una vegada a la setmana. Saber que podia comptar amb la Isabel li va canviar la vida al Pa Lamin. PA LAMIN SANNEH "Estic molt feliç amb ella perquè m'ha ajudat molt, amb el tema dels estudis i de la feina i el tema dels papers..." ISABEL CAVARROQUES, voluntària del projecte 'El meu referent' "Anem a concerts, amb els meus amics, fem menjars... / Jo l'he ajudat amb coses, i ell a mi també, a descobrir una realitat que no coneixia de primera mà." Avui, per exemple, també han aprofitat per comprar "ocres", una hortalissa típica de Gàmbia que la Isabel ha conegut gràcies al Pa Lamin. L'associació que promou aquestes trobades rep joves que han estat sota la protecció de l'Administració mentre eren menors, i tot i que alguns encara tenen algun tipus d'ajuda, creuen que la tasca dels voluntaris és molt important. MARTA BÀRBARA, directora de Punt de Referència "El que necessiten és la connexió amb la societat d'acollida més ben posicionada que ells. " En els últims 15 anys, 250 joves han tingut un referent, i ara l'associació busca més famílies per ajudar a tirar endavant més persones. Ells estan segurs que els llaços que han establert són per sempre.
El requisit per a les persones que vulguin participar en aquest projecte, anomenat El meu referent, és que durant els sis primers mesos, tant el voluntari com la persona que necessita el suport, es trobin com a mínim una vegada a la setmana. Els dos decideixen quines activitats fer, tenint en compte que el més important és parlar i saber escoltar, i, sobretot, agafar confiança.
Els beneficis
Els beneficis per als joves són evidents. En el cas del Pa Lamin, que fa més d’un any que coneix la Isabel, li ha canviat la vida. “Abans estava sempre trist, pensava molt en la meva família de Gàmbia. Però quan la vaig conèixer em va ajudar molt! Em va retornar l’alegria! Em va animar i ajudar en els estudis i, a més, em va ajudar a aconseguir el permís de treball”. Tots dos, a més, han descobert aficions comunes, com ara la música. També cuinen junts i parlen català. “He après moltíssim del Pa Lamin, no només l’ajudo jo a ell, sinó que m’ha aportat molt conèixer-lo”, assegura la Isabel.
Els joves participants
La majoria dels joves són estrangers i van arribar a Barcelona sense tenir cap xarxa social ni ningú de referència. Mentre són menors estan sota la protecció de l’Administració, però en el pas cap a la majoria d’edat o just després de fer els 18 anys necessiten algú que els acompanyi. Alguns tenen el suport de professionals que inclouen els plans per a joves fins als 21 anys, però tot i així, segons la directora de l’associació, Marta Bàrbara, “la feina d’una persona que és allà al costat i que acompanya el jove és tan necessària com la dels professionals de l’Administració que en alguns casos els fan seguiment.”
La directora de Punt de referència assegura que “necessiten algú que els ensenyi els codis de la nostra societat, que desconeixen.” Els nois que arriben a l’associació és mitjançant altres entitats del barri o que treballen en el mateix àmbit, com és el cas del Casal dels Infants.
Ara, l’associació ha començat una campanya per rebre més persones disposades a ser el punt de referència d’alguns dels joves que arriben a l’associació. El web El meu referent, recull els testimonis de les persones que han participat i que s’han beneficiat d’aquest voluntariat.
