Els dies s’escurcen. Sense fer massa soroll hem perdut ja més d’una hora i mitja de llum solar respecte al 21 de juny, moment del solstici d’estiu i dia més llarg de l’any, amb 15 h i 10 minuts de sol. Avui el dia durarà poc més de 13 h i mitja i és que ja ho diu la dita popular, que per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost) a les set ja és fosc. I ben bé no són les set hora local però sí les set hora solar, el que vindria a ser les nou del vespre.
Finals d’agost, acaballes de l’estiu meteorològic (que acabarà el dia 31 d’aquest mateix mes). El solstici ens queda ja dos mesos enrere i encarrilem el darrer mes abans de l’equinocci de tardor d’aquest setembre. A mesura que ens apropem a l’equinocci, és quan els dies s’escurcen (i, a la primavera, s’allarguen) d’una manera més significativa.
Si bé els dies propers al solstici amb prou feines la variació d’un dia per l’altre és d’alguns segons; avui dia la “pèrdua” de sol diària supera els dos minuts i mig. L’hora i mitja llarga que hem perdut de sol respecte al juny esdevindrà, en només deu dies, dues hores exactes, tot just a finals d’aquest agost. Serà un viatge ràpid que ens encaminarà encara més enllà al solstici d’hivern, amb només 9 hores i 11 minuts de sol (gairebé 4 h i mitja menys que avui).
Avui el sol ha sortit a les 7.05 h i es pondrà a les 20.43 h. Per fer-nos una idea, la quantitat de sol que tenim ara a finals d’agost és la mateixa que ens arriba durant els dies centrals del mes d’abril.
Tot i que encara fa molta calor, l’astronomia ens diu que el camí cap a l’hivern ja fa temps que ha començat.
