Fumar a les platges de Barcelona estarà prohibit durant tot l’any, després que el plenari hagi acordat aquest divendres restringir el tabac en aquestes àrees del litoral. La mesura arriba després de la prova pilot duta a terme l’any passat en quatre platges de la ciutat.
Un dels objectius que espera complir la nova ordenança és “desnormalitzar el fet de fumar” i, alhora, “evitar fer-ho amb nens i en llocs concorreguts”, com ara les platges, ha apuntat Esteve Fernández, cap de la unitat contra el tabac a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). I les dades globals apunten que això podria aconseguir-se, ja que Fernández recorda que, des de l’aplicació de la llei estatal antitabac el 2011, “s’ha reduït amb prop d’un 15 % el nombre de fumadors nous a la franja d’entre 16 i 24 anys” a l’estat.
Segons les dades oficials, una dècada després de l’entrada en vigor de la llei “la població fumadora [aquells que ja feia anys que fumaven] s’ha reduït en un 5 %“, apunta el cap de la unitat contra el tabac de l’ICO. Ara, conclou Esteve Fernández, “és molt bo que els ajuntaments tinguin aquestes iniciatives” per donar-li una clau de volta en la lluita contra el tabaquisme.
A peu de sorra, però, molts dels usuaris aplaudeixen la mesura, en considerar que “el fum molesta“, sobretot als anomenats fumadors passius. I coincideixen que les burilles són el principal residu que genera el tabac. En aquest sentit, Esteve Fernández concreta que “els filtres de les cigarretes tenen compostos plàstics que no són biodegradables” i que, a mesura que es fragmenten, es converteixen en “microplàstics que es mengen els peixos i passen a la cadena tròfica“.
Menys fums arreu
La nova ordenança, que preveu sancions de fins a 30 euros, hauria de servir per anar més enllà, demana Fernández. El cap de la unitat contra el tabac de l’ICO apunta que “als parcs de la ciutat s’hi pot fumar i també a altres instal·lacions públiques a l’aire lliure, com són les instal·lacions esportives“.
Ara bé, a la llista hi caldria afegir altres espais, com ara “les portes dels edificis públics, de les biblioteques, les portes de l’administració, les escoles o les escoles bressol“. Indrets que, segons Esteve Fernández, “els ajuntaments podrien ficar-s’hi a través de les ordenances”.
