El recinte del Fòrum de les Cultures havia de servir per revitalitzar una de les zones més degradades de la ciutat i convertir-la en un pol modern de negocis, turisme i oci. 10 anys després, els resultats mostren clarobscurs. Els veïns reconeixen que el barri ha evolucionat i l’oferta hotelera confirma l’èxit del CCIB. El moviment que genera el Fòrum, però, no penetra al barri, i projectes com el Zoo Marí han quedat aparcats.

Centre de Convencions Internacional de Barcelona

El CCIB va iniciar la seva activitat pocs mesos després que el Fòrum de les Cultures abaixés la persiana. L’arquitecte, Josep Lluís Mateo, va idear l’edifici per convertir-lo en un dels centres de convencions més grans d’Europa. Segons el seu director general, Marc Rodríguez, el CCIB “ha complert totes les expectatives tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat dels congressos”.

Segons Rodríguez, la polivalència dels espais del centre permeten acollir-hi tant grans esdeveniments empresarials com concerts de música. De fet, el CCIB està connectat subterràniament amb l’auditori de l’Edifici Fòrum, de 3.100 butaques. Una bona part dels congressos que ha acollit aquest espai des que es va inaugurar han estat congressos relacionats amb la medicina.

El centre està participat per l’Ajuntament (12%), el Gremi d’Hotels de Barcelona (8%) i l’empresa francesa GL events (80%), que calcula que l’any 2013 el CCIB va tenir un impacte econòmic de 140 milions d’euros per a la ciutat. EL CCIB  ha acollit prop de 800 congressos, atrets per la proximitat al mar, els hotels i el transport públic. A més, esperen créixer un 14% aquest 2014.

Edifici Fòrum

L’Edifici Fòrum havia de traslladar el centre de gravetat de l’arquitectura barcelonina. Projectat pels prestigiosos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, l’edifici estava pensat per de ser una al·legoria de la natura, recobert per una làmina d’aigua i plantes al sostre.

Les aspiracions arquitectòniques de l’edifici no s’han arribat a complir. Els ciutadans no li han atorgat el reconeixement esperat i l’ambiciosa idea de l’aigua al sostre es va haver d’aparcar. En canvi, L’Edifici Fòrum es va convertir l’any 2011 en una de les quatre seus del Museu de Ciències Naturals, que va accedir a traslladar-hi una part de la seva col·lecció per convertir-lo en el nou Museu Blau.

La directora del Museu del Museu de Ciències Naturals, Anna Omedes, valora molt positivament l’evolució del Museu Blau,  tot i que reconeix que el ritme de visitants creix més lentament del que s’esperaven. D’altra banda, el canvi de plantejament arran de la nova ubicació ha permès al Museu Blau entrar en els circuits internacionals i apostar més per la investigació.

Omedes explica que el Museu Blau és l’únic equipament cultural d’envergadura de la zona —un 30% dels visitants són del barri—, i el següent objectiu és aconseguir situar el museu dins el circuit turístic i atraure la resta de ciutadans amb promocions i activitats.

Diagonal Mar

El tram final de l’avinguda Diagonal ha patit una transformació urbanística important. A la inauguració del Centre Comercial Diagonal Mar l’any 2001 s’hi ha sumat la construcció de gratacels d’habitatges al voltant del parc de Diagonal Mar, coronats per edificis com la Torre Telefónica o l’Hotel Princess.

Els diferents hotels de la zona es nodreixen principalment dels visitants dels CCIB, que opten per allotjar-se en hotels nous i a pocs metres del centre de congressos. A més a més, el centre comercial ha suposat una ampliació de les ofertes d’oci al barri, enfocada tant als veïns com als visitants ocasionals.

El barri del Besòs i el Maresme

Els veïns del Besòs i el Maresme reconeixen que el Fòrum ha fet evolucionar el barri i l’ha millorat en molts aspectes, tot i que estan molestos per les aglomeracions que es produeixen quan s’organitzen esdeveniments al Parc del Fòrum. És el cas de la Rosa, una veïna que afirma que el barri ha millorat molt tot i les molèsties que generen alguns dels assistents a les festes. El Francisco, jubilat i antic propietari d’un dels bars de la zona, explica que el barri s’ha revitalitzat i veu les festes com un problema ocasional que està disposat a tolerar. A més, valoren molt positivament la connexió de transport públic de la zona amb la Línia 4 del metro i la via del TRAM.

Els comerciants es mostren dividits segons el seu sector i la localització dels seus establiments. Els propietaris de la botiga de roba esportiva situada just a l’accés de l’estació de metro Maresme-Fòrum expliquen que els canvis al barri són positius però els dies de festa al Fòrum són “un horror”.

El Javier, el titular del bar La Rambla, que fa cantonada entre la Diagonal i la rambla de Prim, explica que el Fòrum els va portar molta activitat, tant pels treballadors que van muntar-lo com pels visitants, i assegura que les expectatives creades pel que fa a clients es van mantenir. De fet, el Javier afirma que el bar s’omplia “fins al 2011 amb la crisi”. A més, diu que els dies que s’organitzen grans esdeveniments al Fòrum tenen el doble de feina.

Veïns i comerciants remarquen les millores que ha experimentat el barri, tot i que coincideixen que l’activitat turística i de negocis que genera la zona no s’interessa pel barri i acaben visitant altres parts, com el front marítim.

Zoo Marí

El Zoo Marí havia de dotar el Zoo de Barcelona d’una segona seu equipada amb tecnologia puntera per acollir els animals dels ecosistemes marins. L’any 2009 es va dur a terme la primera fase de les obres d’adequació del terreny. La creixent crisi econòmica, però, va obligar al govern municipal, aleshores format pel PSC i ICV, a deixar el projecte en espera. Més tard, va ser el govern de Xavier Trias qui va acabar de descartar-lo.

La plataforma que havia d’acollir el Zoo Marí és ara un descampat de ciment, una situació criticada per la oposició i pels veïns. Aquest espai s’aprofita actualment per a posar-hi fires i atraccions, com és el cas de les de la Feria de Abril.