(ACN) La fiscalia s’ha oposat de nou a l’aturada cautelar de les obres de la superilla de l’Eixample, com havien demanat els autors de la querella contra l’alcaldessa, Ada Colau, i la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, per un suposat delicte urbanístic i malversació. Entre els que van presentar la querella, destaca l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament, Josep Antoni Acebillo.
La fiscalia recorda que ja va investigar la tramitació de les obres i que ja va descartar que fos delictiva. A més, considera que les obres ja estan molt avançades. Per acabar, recorda també que la paralització cautelar ja es va intentar sense èxit per la via contenciosa administrativa.
Una infracció amb “efectes devastadors”
El jutjat va admetre a tràmit la querella i investiga Colau i Sanz. En l’escrit de la querella, Acebillo i dos advocats més recalquen que es tracta “d’una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors“, tant per a particulars, com a comerços en general i, fins i tot, generar “problemes d’accessibilitat als propis domicilis de serveis bàsics“.
A parer seu, també afecta l’erari públic, “perquè només el concepte d’arrencat de l’asfalt i la seva eventual reposició” suposaria unes despeses de 100 milions d’euros.
La querella també es dirigeix, de forma general, contra tots els membres de la comissió de govern de l’Ajuntament que van votar a favor de l’aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l’Eixample a la sessió del 26 de maig del 2022, llevat que haguessin efectuat reserva en emetre el seu vot sobre la legalitat dels acords. En aquest aspecte, s’afegeix als funcionaris que hagin informat favorablement amb informes tècnics sobre les superilles.
Un canvi radical a la vialitat i al sistema de mobilitat
A la querella, s’exposa que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar uns acords sobre “projectes executius de reurbanització de l’àmbit al voltant de la nova plaça situada a la cruïlla dels nous eixos verds”, que feien referència al carrer del Consell de Cent, entre el carrer de Vilamarí i el passeig de Sant Joan, així com a altres carrers transversals entre la Diagonal i la Gran Via, una operació integrada al Programa Superilla Barcelona. A través d’aquests acords, relata: “S’estan transformant substancialment, per no dir eliminant, unes vies públiques essencials de la ciutat“.
L’escrit afegeix que s’està promovent “un canvi radical a la vialitat i al sistema de mobilitat” al centre de la capital catalana, “eliminant per la via de fet la circulació de vehicles als carrers afectats”. Tot i aquesta transcendència i “el seu evident impacte” en les persones, béns i negocis, aquest projecte s’ha tramitat com si “es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té” i que “obligaven a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM”.
