Dos pàrquings soterrats situats a la Bordeta i a la Marina de Port, a Sants-Montjuïc, tenen dues bombes d’aigua en marxa les 24 hores del dia des de fa 40 anys per evitar que els aparcaments s’inundin amb l’aigua freàtica que es filtra, sense remei, fins a la planta -3 dels dos soterranis. Calculen que durant dècades han abocat milions de litres d’aigua al clavegueram que es podrien haver aprofitat per al reg o per a la neteja de la ciutat.
Un dels dos aparcaments està situat a la rambla de Badal. Es va construir a finals dels anys 70 i es va inundar per primera vegada el 1979. L’Ajuntament hi va intervenir però el problema, diuen els propietaris, va persistir. Segons han explicat a betevé es van veure obligats a instal·lar dues bombes d’aigua a principis dels anys 80 que funcionen els 365 dies de l’any. Aquest sistema evita que l’aparcament s’ompli d’aigua.
Fins i tot, tenen instal·lat a la segona planta del pàrquing un grup electrogen que funciona com a sistema d’emergència perquè, en cas de tall de subministrament elèctric, les bombes puguin continuar funcionant.
Una denúncia històrica del veïnat
La comunitat de propietaris d’aquest pàrquing fa molts anys que suggereix a l’Ajuntament que canalitzi i aprofiti l’aigua freàtica per al reg dels jardins i parcs de la zona o per a la neteja de la ciutat. Asseguren que la resposta municipal sempre ha estat que aquesta intervenció és massa costosa. Ara, però, confien que la situació de sequera farà que les administracions prioritzin el cost ambiental d’aprofitar aquesta aigua al cost econòmic de canalitzar-la. Segons diuen els propietaris entrevistats per betevé, es tracta d’una aigua clara i neta, que alguns, fins i tot, s’han animat a tastar malgrat que sospiten que no és aigua potable.
L’Ajuntament es compromet a valorar-ho altre cop
La regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, es va assabentar fa algunes setmanes de la peculiaritat d’aquest aparcament de la Bordeta i es va comprometre amb el veïnat a intervenir-hi. Gil va anunciar que enviarà un equip tècnic a inspeccionar el sistema de bombament de l’aigua que estudiarà si hi ha alguna manera d’aprofitar l’aigua que s’està abocant al clavegueram. “No és competència municipal perquè es tracta d’un espai privat, però no estem en disposició de perdre ni una sola gota d’aigua” ha assegurat Gil. La solució serà primer analitzar la qualitat de l’aigua i valorar la viabilitat econòmica d’una possible actuació.
Altres casos similars a la Marina de Port
El segon aparcament que ara mateix té dues màquines de bombament funcionant de manera simultània està situat al passeig de la Zona Franca. Igual que al pàrquing de rambla de Badal, les filtracions es van detectar també a finals dels anys 70 i des de llavors les bombes d’aigua no poden aturar-se si es vol evitar una inundació. En aquest cas, però, les columnes que sustenten l’edifici presenten un estat preocupant de deteriorament. El forjat és ben visible en alguns punts i un equip d’enginyers treballa per determinar si hi ha algun problema estructural a les columnes com a conseqüència de l’elevada humitat que hi ha sempre a l’interior del pàrquing.
Segons han explicat alguns veïns de la zona a betevé, aquest no és l’únic pàrquing de la Marina de Port que necessita bombar aigua per evitar inundar-se. Asseguren que n’hi ha d’altres que tenen el mateix problema i que han hagut d’adoptar mesures similars.
La pujada del nivell freàtic en una zona rica en aigua subterrània
Els barris de la Marina situats sobre l’antic delta del Llobregat van ser fins als anys 60 del segle passat una zona de camps i indústries que utilitzaven l’aigua freàtica per funcionar. Segons els experts consultats per betevé, quan els camps van desaparèixer i les fàbriques es van deslocalitzar, el nivell de l’aigua freàtica d’aquesta zona rica en aigua subterrània va pujar i van començar a detectar-se filtracions en alguns dels edificis construïts a la zona. Unes filtracions que actualment perduren.
El geòleg de la Facultat Ciències de la Terra de la UB i expert en aigües freàtiques el Dr. Àlex Sendrós, explica que l’actual rambla de Badal era antigament un torrent que servia per recollir l’aigua de la pluja. Un canal natural que transportava les aigües des de Montjuïc fins a l’antiga zona del delta del Llobregat. Sendrós afirma que, actualment, el subsol de tot aquest espai està format per sorres i graves antigues del llit del riu, uns materials que faciliten les filtracions d’aigua.
Barcelona ja treballa en l’aprofitament de recursos hídrics alternatius
Fonts municipals asseguren que Barcelona ha invertit 22 milions d’euros els darrers 20 anys per fer créixer la xarxa d’aprofitament de l’aigua freàtica i que ara mateix s’està accelerant aquest reaprofitament amb una inversió de 14,4 milions que es farà al llarg dels propers tres anys. L’Ajuntament de Barcelona assegura que els criteris per decidir si una aigua freàtica es pot aprofitar es basen, sobretot, en el volum d’aigua que s’extreu i en la seva qualitat. D’aquesta manera es determina si el reaprofitament de l’aigua és viable per als serveis municipals.
