Fa mesos i mesos que no fem més que explicar les conseqüències de la greu sequera que afecta Catalunya, la pitjor en més d’un segle, i analitzar-ne les causes i l’evolució. A bona part del país no hi ha manera que plogui de manera continuada i abundant, o de vegades fa la sensació que només a casa nostra estem de pega.
És així? La sequera només afecta Catalunya o també es fa notar en altres sectors del continent europeu?
La resposta a aquesta pregunta ens la pot donar l’Observatori Europeu de la Sequera, que monitora la manca de precipitació i d’humitat del sòl i l’estat de la vegetació. D’aquesta manera s’extreuen els mapes de l’indicador combinat de sequera (CDI), que són d’utilitat per detectar les zones afectades per condicions de sequera que poden perjudicar l’agricultura. S’actualitza tres cops al mes i es calcula a partir de les dades recollides durant els 10 dies anteriors.
La sequera va més enllà de Catalunya
L’inici del 2024 està sent marcat per un potent anticicló que abraça bona part de la Mediterrània. És per aquesta raó que el primer mapa d’enguany de l’estat de la sequera a Europa pinta el vessant mediterrani de la península, el sud de França, bona part d’Itàlia i parts de Grècia i Xipre de color carbassa (situació d’alarma). Fins i tot, àmplies zones del nord d’Àfrica, de Sicília i alguns racons de la península apareixen de color vermell (situació d’alerta).
Fora d’aquestes regions hi predomina el color blanc. Això és sinònim d’absència de condicions de sequera agrícola.
S’ha anat estenent per la Mediterrània
Aquesta no és una fotografia estàtica, sinó que va variant en cada actualització en funció de la variació dels diversos paràmetres que es tenen en compte (la precipitació, la humitat del sòl i l’estat de la vegetació).
A la composició d’imatges que hi ha unes línies més amunt hi apareixen els mapes corresponents als dies de l’1 al 10, de l’11 al 20 i del 21 fins al darrer dia dels mesos d’agost, setembre, octubre, novembre i desembre del 2023.
El color blavós que apareix al centre d’Europa durant el mes d’agost indica que tot aquest sector es trobava en fase de recuperació després de les condicions de sequera. Malgrat que entre setembre i octubre la sequera va fer un intent de guanyar extensió cap al nord altra vegada, la circulació de borrasques atlàntiques ho ha acabat impedint.
Ara bé, justament aquest patró de vent de l’oest alternat amb setmanes anticiclòniques a la Mediterrània ha fet que bona part de la conca pateixi sequera. Aquestes condicions s’han anat agreujant al llarg de la primera part de l’hivern, en especial a l’est de la península Ibèrica, a l’est d’Itàlia, a Grècia i al nord d’Àfrica, just allà on ens trobem a recer de les depressions atlàntiques.
