Que plou sobre mullat ho saben bé dues famílies de Sant Andreu que han vist com els seus fills no han pogut entrar a l’institut de secundària Martí i Pous, que havien demanat en primera opció al barri. També han quedat fora dels altres centres públics que havien sol·licitat en segon o tercer lloc. És una situació que ja van viure fa nou anys, quan les seves criatures optaven a plaça pública a P3 i ara s’ha tornat a repetir.
Sense centre adscrit i amb menys punts que la resta
L’Alba Fernàndez Pous, mare afectada, assenyala que, d’entrada, el fet de venir de la concertada —el Pare Manyanet en el cas de la seva filla— fa que no hi hagi cap centre públic adscrit. I, a més, diu “tenim menys punts que la resta de les famílies” i això, afegeix “fa que hàgim entrat en un bucle i un greuge comparatiu del qual no sortim”. Dona la casualitat que l’Institut Martí i Pous porta el nom de l’avi de l’Alba Fernàndez Pous, historiador català de Sant Andreu de Palomar. Pous ha portat un escrit al Síndic de Greuges en defensa del dret del menor i actualment està en tràmit.
El Marc de Rosselló i Peralta, pare d’un altre nen sense plaça que actualment va a les Salesianes, apunta que el seu fill té una germana a l’institut públic i, “tot i així, ens quedem fora perquè han canviat els barems”. Des del Consorci d’Educació se’ls ha ofert una llista de centres on encara queden places, entre els quals hi ha instituts concertats del barri i d’altres centres públics a diferents districtes de la ciutat.
L’impacte emocional de no tenir plaça
“Hem estat massa anys a la concertada religiosa en contra dels meus principis i ja en tinc prou” assegura Pous, que afirma, a més, que està divorciada, té un altre fill i no té una bona situació econòmica per pagar cangurs o targetes de metro per finançar el desplaçament de la seva filla gran a un altre barri.
Hem estat massa anys a la concertada religiosa en contra dels meus principis i ja en tinc prou
Aquesta situació ha afectat emocionalment la família. “A una etapa de canvi s’hi suma que la meva filla no sap encara a quin institut anirà i està patint ansietat“, diu Pous, que ja ha desapuntat la nena del Pare Manyanet tot i haver la possibilitat de fer l’ESO en aquest centre. I té clar que no hi vol tornar no només per una qüestió de creences, sinó perquè en aquest centre han passat coses molt greus i “s’han gestionat pèssimament”. Sí que guarda un bon record, però, de l’equip de mestres, que “han acompanyat molt bé la meva filla”.
De què serveixen les jornades de portes obertes si finalment no tenim cap potestat sobre l’educació dels nostres fills?
Tenint en compte la seva situació, el Marc de Rosselló dubta si la jornada de portes obertes té alguna utilitat si finalment “com a mare o com a pare no tindràs cap potestat“. I afegeix, “si m’equivoco em vull equivocar jo” i “no una màquina, que és així com em van dir, textualment, que és al Consorci la tria dels centres“.
De Rosselló està convençut que al Bon Pastor, a la Pau o a la Verneda hi ha bons projectes educatius, però “quan no coneixes els entorns et resulten desfavorables d’entrada”. I conclou que el seu fill té dret a tenir una escola pública de qualitat prop de casa tal com garanteix la llei.
Tant Pous com de Rosselló no perden l’esperança i esperen que es resolgui “un problema endèmic” de falta de places amb més línies o la creació de nous instituts públics i asseguren que “lluitaran fins on calgui” perquè els seus fills facin l’ESO a una pública del barri.
Prioritat de l’alumnat de les escoles de primària
Des del Consorci d’Educació asseguren que en el pas a l’ESO, per donar continuïtat a les escoles públiques de primària, es dona prioritat a l’alumnat d’aquestes escoles adscrites. Des del Consorci apunten, a més, que al llarg de tota l’escolaritat les famílies poden optar a un canvi de centre, per passar de concertat a públic. Una opció que diuen que també tenen al llarg de l’ESO. És el que va intentar, sense èxit, la família de Fernàndez Pous durant tota l’escolaritat de la seva filla gran.
