(ACN) Els tres exconsellers del govern Puigdemont que van retirar-se de l’executiu abans del referèndum de l’1 d’octubre han declarat en el judici del procés que no es plantejava la via unilateral. En el cas de l’exconseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget, ha negat que Carles Puigdemont el destituís per no haver mostrat “compromís” amb l’1-O i la via unilateral sinó per “falta de confiança”.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
Com a resposta a les preguntes de Vox, ha dit que no li va comunicar el motiu de la destitució però que existia “causa-efecte” per l’entrevista a ‘El Punt Avui’, ja que es va publicar el dia 3 de juliol i aquell mateix dia Puigdemont el va citar al despatx per comunicar-li la destitució “adduint falta de confiança”. A més, ha negat que en aquell moment estigués sobre la taula la via unilateral i ha dit que no va participar mai en cap reunió preparativa del referèndum.
Pel que fa l’exconsellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz, ha justificat la seva decisió de dimitir el juliol del 2017 pel fet que preveia que a partir d’aquell moment, amb la data de l’1-O fixada, s’entraria en “un període de més tensió dialèctica”. “A mi em constava veure’m en aquesta tensió”, ha afegit, ja que la seva tasca era més “tècnica” com a responsable d’Ensenyament.
Ruiz ha explicat que, amb la destitució de Jordi Baiget, es va obrir una via per remodelar el govern i que va prendre una “decisió personal” en un moment en què s’havia acabat el curs i ja estava “tot preparat” per al següent. Ruiz ha assegurat que a les reunions del govern es parlava d’un “referèndum pactat” i un “acord” amb l’Estat, i que “en cap moment” no se li va plantejar “la via unilateral com a via possible”.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-proces/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”]
L’exconseller d’Interior Jordi Jané ha assegurat en la seva declaració davant del Tribunal Suprem que va decidir deixar el govern un cop va veure complerts els seus objectius, especialment després de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del juliol del 2017, però ha admès que un altre motiu va ser el “supòsit de futur” que es produís una “situació de no acord” amb l’Estat.
“Si es donava aquesta situació, i havent complert els meus objectius, vaig preferir no continuar”, ha assegurat. Jané ha explicat que en aquell moment pensava que “al final s’arribaria a una solució acordada” i que no es plantejava la possibilitat d’un referèndum no pactat. “Sempre havia defensat i defenso que s’ha d’arribar a l’acord per la via del diàleg, del pacte”, ha reblat.
