Les obres de construcció de la futura estació de la Sagrera avancen al ritme previst i els responsables apunten que un 40 % dels treballs de l’estructura i els accessos ja s’han executat. Ara mateix, hi ha 500 operaris treballant-hi a ple rendiment i l’estructura de l’estació comença a ser visible. Tot i això, els responsables del projecte admeten que es tracta d’una obra de molta envergadura en què treballen moltes empreses i que els treballs s’han de compatibilitzar amb el pas dels trens de dues línies de Rodalies i de l’AVE. Per això, han defugit fixar una nova data de finalització.
Durant la darrera visita d’un ministre de Foment, l’abril del 2018, qui ocupava el càrrec, Íñigo de la Serna, es va comprometre a tenir enllestida l’estació el 2020, l’horitzó s’allunya. Només hi ha dos compromisos sobre el calendari actual: el primer, traslladar la circulació dels trens de la línia de Rodalies Mataró fins a l’emplaçament definitiu a mitjans del 2020, i el segon, fer el mateix amb la línia de Granollers entre 18 i 20 mesos més tard.
A tota la planificació no hi ajuda tampoc l’activitat freàtica de la zona. Segons han explicat els responsables en una visita d’obres, cada dia es retiren entre 3.000 i 4.000 metres cúbics d’aigües freàtiques, una xifra que permetria omplir fins a sis piscines olímpiques. La retiren amb unes bombes i aquesta aigua es reaprofita per a la xarxa pública.
Alta capacitat de gestió tècnica
La gran particularitat de l’estació de la Sagrera és la mida i també la capacitat de gestió de l’alta velocitat. L’estació de l’AVE tindrà quatre andanes amb vuit vies. La gran diferència amb l’estació de Sants serà la zona d’estacionament, que tindrà 5 vies i 10 andanes i permetrà el tractament tècnic dels combois. A la pràctica això vol dir que es podran fer les tasques de catering o el gir de seients quan un tren hagi de canviar el sentit de la marxa.
Quatre anys amb les obres aturades
El Ministeri de Foment va reprendre les obres a l’estació al gener del 2014 després de quatre anys aturades. El primer que es va fer va ser l’anomenada llosa de l’estació, és a dir, la superfície inferior sobre la qual s’havia d’aixecar l’estructura de l’edifici. Les obres es van reactivar amb cert retard respecte als compromisos que havia anunciat Foment, que preveia iniciar-les l’últim trimestre del 2017. Tot i això, el Ministeri feia gala aleshores d’haver-los complert.
Arxivada la causa per irregularitats
Els entrebancs i retards a les obres no només han tingut a veure amb la manca d’inversió. Pocs mesos després de reprendre’s els treballs, la Guàrdia Civil va detenir nou persones, entre elles el director de la línia d’Alta Velocitat del nord-oest i el gerent de l’Àrea d’Infraestructura d’Adif, per la seva vinculació amb una trama de presumptes irregularitats a les obres de l’AVE. Se’ls acusava d’haver desviat sis milions d’euros a còpia de falsejar mesuraments tècnics a les obres de l’AVE entre Madrid i Barcelona per encarir-les intencionadament. Finalment, però, el Jutjat d’Instrucció número 26 de Barcelona va decidir arxivar la causa perquè, tot i admetre-hi “irregularitats”, la jutgessa va constatar que s’havia prioritzar el compliment de terminis i que hi havia “diferents valoracions sobre les obres”.
