L’Escola Diputació
va ser un dels punts de votació de l’1 d’octubre de Barcelona en què, finalment, es va poder votar amb relativa tranquil·litat. Al migdia hi va arribar la Policia Nacional però, sense arribar a carregar, va fer mitja volta i va abandonar la zona, enmig dels aplaudiments dels que hi feien resistència pacífica.
En Guillem, en Dídac, la Mireia i en Lluís són pares, mares i veïns que ara fa un any van viure intensament aquella jornada. Alguns van participar en l’organització de la Festa de la Tardor, que va omplir d’activitats el centre des de divendres. “Era un anar i venir de gent. Al final potser es van quedar aquí 70 o 80 persones perfectament”, recorda en Dídac.
La Festa de la Tardor va acabar diumenge al matí, quan, expliquen, van arribar els apoderats i representants de l’Administració. Encara no s’havia fet de dia i els votants s’acumulaven a la porta. “Vam obrir portes a les quatre perquè pogués entrar la gent gran”, reviu en Guillem. “Les urnes van entrar cap a les set del matí, era negra nit. Es va formar un silenci absolut al carrer. I de cop i volta van entrar tres o quatre persones amb les urnes tapades. Els van fer un passadís, van entrar cap a dins i es van colar cap a l’escola”, afegeix en Dídac.
Un cop feta la constitució de les meses, i com va passar en altres punts de votació, el sistema telemàtic per votar fallava. En Guillem explica que, fins i tot, un veí es “va oferir a llançar una bobina de fibra òptica” des de casa seva.
Va ser un dia en què tothom estava pendent de les notícies que arribaven. Amb les primeres càrregues a altres centres van créixer la preocupació i la paranoia. A la Mireia li van arribar a dir que la policia estava intentant entrar en helicòpter pel pati.
No era cert. Els policies van acabar arribant pel carrer de la Diputació en dues columnes a banda i banda de l’escola, una a la intersecció de Comte Borrell i una altra a la de Viladomat. Va ser llavors, recorda en Dídac, quan “la gent es va anar dispersant i va anar a fer una barrera humana a la cantonada del carrer”. Algú va dir, afegeix la Mireia: “Qui no sàpiga fer resistència pacífica que se’n vagi”.
Però tot i no tenir experiència en pràctiques de resistència pacífica, la Mireia explica que es va asseure a terra just al davant de l’escola. En Dídac va fer el mateix: “En aquell moment vaig tenir por”. Per sort, la policia va acabar fent mitja volta i es va poder votar amb normalitat. Primer ho va fer la gent gran, que va ser ovacionada a la sortida de l’escola.
