Entitats en defensa de drets humans com SOS Racisme, Observatori DESC, Arrels o la Comisió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) han assenyalat aquest dimarts que si es produixen incendis com el de Badalona és perquè hi ha determinades polítiques públiques que permeten la vulneració de drets humans. Els seus responsables han exigit que “es deixi d’estigmatitzar les persones que vivien dins la nau abandonada” i que les administracions no defugin responsabilitats.

“Ningú no tria viure en una nau abandonada”

Des d’Arrels Fundació han assenyalat que “les persones no viuen en una nau perquè volen, sinó perquè no tenen cap més remei”. Ferran Busquets, director d’aquesta entitat, ha assegurat que l’origen i el color de la pell de moltes persones fa que ho tinguin molt difícil per accedir a un habitatge, ja que hi ha “un racisme brutal al mercat de l’habitatge”. A això Busquets afegeix que la Llei d’estrangeria no permet que aquestes persones puguin tenir papers per poder treballar “com qualsevol altra persona”.

Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC, assegura que les persones que viuen en assentaments és una realitat amagada “sobre la qual no s’està treballant”. A la vulneració del dret a l’habitatge, Escorihuela hi afegeix la vulneració del dret de tenir subministraments bàsics ara a l’hivern i a la dificultat que moltes persones troben a l’hora d’empadronar-se. Això últim, segons aquesta politòloga i jurista, fa que no es tingui accés als serveis socials, entre d’altres.

Responsabilitat política i social

Des de SOS Racisme han aclarit que al marge de la investigació que esclareixi les causes concretes de l’incendi, s’ha d’analitzar la situació d’exclusió, marginació i racisme en què viuen les persones que vivien en aquesta nau. Karlos Castilla, membre del consell de SOS Racisme, ha assenyalat la responsabilitat que tenen els tres nivells de l’administració en accidents com el de Badalona.

Castilla ha apel·lat també a la responsabilitat com a societat i “no normalitzar el fet de tenir veïns en situació d’exclusió”.

A parer de l’oenagé, el fet és conseqüència directa d’un sistema “capitalista, classista i racista” en què impera el “racisme institucional”. També acusa Albiol de fomentar “els discursos d’odi i xenofòbia envers una part de la població”.

El fracàs de les polítiques migratòries

Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat assenyalen aquests fets demostren el fracàs de les polítiques migratòries. Unes polítiques que tenen conseqüències tan greus com les morts evitables de persones.

Per això demanen a l’estat la reforma de la Llei d’estrangeria que garanteixi els drets dels immigrants, i la regularització urgent de totes les persones que es troben en situació administrativa no resolta en territori espanyol.

A l’administració catalana i l’Ajuntament de Badalona els exigeixen que trobin una solució digna i que garanteixin el benestar de les persones supervivents. També que garanteixin les pertinents identificacions i un procés digne per a les persones que han perdut la vida i les seves famílies.