Són diversos els col·lectius que aquests dies han reclamat una solució urgent per als refugiats de l’illa de Lesbos després de l’incendi del camp de Mória. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ja s’han ofert a acollir-ne, però les competències en matèria d’arribades i residència de persones són estatals.
Les flames han devastat les poques pertinences que tenien els 13.000 refugiats del camp de Mória. Tots ells fugien de conflictes armats en els seus països d’origen, per tant, els pocs objectes personals que posseïen tenien un valor sentimental incalculable. “Han perdut el sostre, han perdut l’oportunitat d’estar en un lloc entre cometes segur, perquè tampoc no era segur“, comenta Ruben Wagensberg, impulsor de Volem Acollir.
Ciutats i municipis, estan disposats
Diferents ciutats europees, comunitats autònomes i municipis s’han ofert a acollir de forma immediata refugiats. En el cas de Barcelona, 55 persones i ja disposen a més, d’un equipament municipal per poder-ho fer. Ara bé, la competència en aquesta matèria és estatal. Per tant, “només poden preparar-se perquè quan arribin tinguin aquestes cases i plans d’acollida”, diu Wagensberg.
Perquè no arriben?
La Unió Europea es va comprometre l’any 2016 a oferir asil a 160.000 refugiats. En el cas d’Espanya, per exemple, només van venir l’11 % de les 17.337 persones acordades. Unes acollides que arriben doncs molt lentament “per falta de voluntat política d’aquests estats”, afirma. Wagensberg afegeix que “el que està fent Europa és deixar-los tancats en illes properes a Turquia, a Grècia, perquè no molestin i no passin a les nostres vides”.
Les ONG i entitats socials veuen amb preocupació com la pandèmia de la covid-19 ha invisibilitzat, encara més, aquesta crisi humanitària.
