(ACN/Redacció) Una quinzena d’entitats en defensa dels drets humans, juristes i associacions de familiars de presos han denunciat davant diversos organismes que les protestes a les presons vulneren els drets dels interns. En concret, han presentat la queixa a la Sindicatura de Greuges, el servei d’Inspecció del Departament de Justícia, la fiscalia i el Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura. Les organitzacions asseguren que entenen la preocupació per les condicions de treball dels funcionaris però afegeixen que les protestes que han promogut priven els reclusos de sortir de les cel·les o comunicar-se amb els seus lletrats, entre d’altres.
Asseguren que més de 4.000 interns s’han vist afectats per la situació
Al document critiquen que no es pot travessar el “límit moral” d’usar les persones privades de llibertat “com a objecte de pressió” per fer reivindicacions laborals. Afegeixen que tampoc es pot travessar el límit de la vulneració dels drets dels interns, amb mesures que, alerten, poden implicar responsabilitats administratives. Per exemple, el fet que els presos no puguin sortir de les cel·les i acudir a les activitats programades, als serveis mèdics, gaudir dels permisos programats o reingressar als centres en el dia i l’hora previstos. També s’han produït problemes per rebre paquets de roba, de diners, per assistir a judicis o per comunicar-se amb els seus lletrats o anar al servei d’orientació penitenciària.
Demanen la resolució del conflicte
Per tot plegat, han exigit a Justícia que investigui “amb urgència” els fets relacionats amb la mort de la cuinera a Mas d’Enric i tot el que ha passat des de llavors, esbrinar si han fallat els protocols de tractament o de seguretat. També volen que es depurin responsabilitats del funcionariat que hagi incorregut en l’incompliment dels deures propis de la funció penitenciària i que s’iniciïn converses entre les dues parts per resoldre el conflicte.
A més, han demanat que, en cap cas, el conflicte suposi un retrocés en l’aposta de la conselleria per la línia rehabilitadora de les persones privades de llibertat.
